231.
Mosset
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Mosset nucli Mosset Bernat Salvatge, pic del orogr Pic du Bernard Sauvage Breses nucli Brèzes Cabanots, els indr. Els Cabanots Callau, jaça del indr La Jasse de Calhau Callau, refugi del edif Refuge de Calhau Castellana, la hidr La Castellane Coma Gelada indr. Coume Gelada Congost, el indr. / nucli [...]
|
232.
violent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agressiu impetuós forcívol, fet per la força. dràstic(dit esp. d'un purgant), que obra violentament i ràpidament. També fig. furiós desencadenat terrible frenètic(dit dels sentiments) brutal(esp. caràcter) ferotgeo salvatge(fig.) vehement virulent(escrit, discurs, etc.) rude(dit d'un combat [...]
|
233.
akwawa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
significat de 'salvatge'.La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 [...]
|
234.
cabra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] cabra dels Alps. 9 cabra montés zool [Capra pyrenaica hispanica] cabra salvatge. 10 cargar (o echar) las cabras a alguien fig fer pagar els plats trencats a algú. 11 echar cabras (o las cabras) fig fer-s'ho a palletes [els perdedors del joc]. 12 estar como una cabra fam estar com una cabra (o boig com [...]
|
235.
cabra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tira (o siempre tira) al monte. 8 cabra blanca zool [Oreamnos americanus] cabra blanca. 9 cabra daina zool [daina] gamo. 10 cabra dels Alps zool [Capra ibex] cabra de los Alpes. 11 cabra pirinenca zool [Capra pyrenaica] cabra montés. 12 cabra salvatge zool [Capra pyrenaica hispanica] cabra hispánica [...]
|
236.
gall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
salvatge (o de bosc, o fer) ornit [Tetrao urogallus] gallo silvestre, urogallo. 13 no en canta (o no se'n canta, o no se'n va cantar) gall ni gallina nunca más se supo. 14 no en (o no se'n) cantarà gall ni gallina [no se'n parlarà] caerá (o habrá caído, o estará sepultado, o estará enterrado) en el olvido. [...]
|
237.
aspre 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. acre. Una olor acre. irritant 5 Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau. esquerp rude aspriu escrú vinagrós. Un home vinagrós. dur càustic adust eixut brusc malagradós malamorós Cp. salvatge, brutal, grosser, rústic 6 abrupte, difícil. 7 Ésser aspre: Asprejar [...]
m 1 [modo de ser, condición] estat. Este pescado está en mal estado, aquest peix està en mal estat. 2 [condición social] estat. 3 hist [estamento] estat, estament. 4 fís estat. Estado líquido, estat líquid. 5 med estat. 6 [gobierno] estat. El Estado español, l'estat espanyol. 7 [documento] estat. Estado de cuentas, estat de comptes. 8 estado civil estat civil. 9 estado de alarma (o de sitio) estat d'alarma, estat de setge. 10 estado de alma (o de ánimo) estat d'ànim. 11 estado de caja estat de comptes. 12 estado de cosas estat de les coses. 13 estado de excepción estat d'excepció. 14 estado de gracia crist estat de gràcia. 15 estado de guerra estat de guerra. 16 estado interesante [mujer embarazada] estat interessant. 17 estado llano (o común) estat popular. 18 estado mayor mil estat major. 19 estado salvaje estat salvatge. 20 estar en estado de merecer ésser per merèixer. 21 estar en estado (interesante) estar en estat (o en estat interessant), estar embarassada. 22 estar en mal estado estar en mal estat. 23 tomar estado [casarse] prendre estat, casar-se. 24 tomar estado [profesar] prendre estat. |
238.
estado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gracia crist estat de gràcia. 15 estado de guerra estat de guerra. 16 estado interesante [mujer embarazada] estat interessant. 17 estado llano (o común) estat popular. 18 estado mayor mil estat major. 19 estado salvaje estat salvatge. 20 estar en estado de merecer ésser per merèixer. 21 estar en estado [...]
|
239.
gallo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, en un tancar i obrir d'ulls, en un no res. 11 entre gallos y medianoche a tres quarts de quinze. 12 gallo de pelea gall de baralla (o de brega, o de combat). 13 gallo silvestre ornit [urogallo] gall salvatge (o fer, o de bosc). 14 otro gallo me (te, le, etc) cantara una altra cara faria, em (et, li [...]
|
240.
ase
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 somer(f. somera) burro(f. burra). Les burres de la llet. Llet de burra ruc(f. ruca) pollí(f. pollina), petit de l'ase. eguasser, eugassero egüer, ase que es destina a ésser ajuntat a una egua per a obtenir muls. guarà, íd. onagre, ase salvatge. asenet, ruquet, burret, noms d'ase petit [...]
|