Resultats de la cerca frase exacta: 61
|
1.
viatjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer viatge, anar de viatge. M'agrada molt de viatjar. Preferia viatjar en tren que en avió. L'ambaixador viatjava sovint d'incògnit. Fer de viatjant. Viatja per la casa Bosch. Una cosa, ésser transportada d'un lloc a un altre. La mercaderia viatja a compte i risc de l'empresa. [...]
|
|
2.
viatjar
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
|
3.
viatjar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Anar de viatge. [...]
|
|
4.
viatjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr viajar. [...]
adj 1 ventoso -sa. Un dia, un país ventós, un día, un país ventoso. 2 med [flatulent] ventoso -sa. m 3 hist [sisè mes del calendari republicà francès] ventoso. 
|
|
5.
viatjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rodar (o córrer, o cercar, o veure) món peregrinar, anar per terres estranyes, de poble en poble (poc usat, ≠ pelegrinar) navegar, viatjar en vaixell. volar. Van volar a París amb un biplà tronat i vell. córrer la mar anar. Anar amb cotxe, amb barca, amb avió. rodar la Seca, la Meca i la [...]
|
|
6.
viatjador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viatja. Que tendeix a viatjar. [...]
|
|
7.
autoestop
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle i fer-se transportar de franc. [...]
|
|
8.
caravàning
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de turisme consistent a viatjar i allotjar-se en una caravana. Terreny destinat a les caravanes. [...]
|
|
9.
caut -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procedeix amb cautela. Era una persona cauta: prenia moltes precaucions quan havia de viatjar. Caminava amb pas caut. [...]
|
|
10.
felicitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'ànim plenament satisfet. Gaudir d'una felicitat constant. felicitat eterna Beatitud 2 1 . Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats. [...]
|
adj
1 ventoso -sa. Un dia, un país ventós, un día, un país ventoso.
2 med [flatulent] ventoso -sa.
m
3 hist [sisè mes del calendari republicà francès] ventoso.