Llei segons la qual la denominació de cada compte ha de ser curta, diferenciada de la resta de denominacions i suficientment completa per a donar una idea explicativa del contingut del compte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llibre que presenta algunes semblances amb els llibres de l'Antic Testament però que no ha estat inclòs en els cànons cristians, segons la nomenclatura protestant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es fa amb un sol nom. Escrutini uninominal. Que designa cada objecte amb un sol mot, no amb dos com en la nomenclatura adoptada per la zoologia o la botànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recerca científica. Institució científica, centre científic, comunitat científica. Persona que es dedica a la ciència. Que correspon a un tàxon, s'aplica a un nom. Nom científic, denominació científica, nomenclatura científica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composició o la funció. nom trivial En quím., nom que designa un compost o un producte natural, basant-se en raons històriques, d'ús o d'origen, sense seguir cap norma de nomenclatura ben [...]
Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats. [...]
Carta que representa fonamentalment les autopistes, autovies i principals carreteres i xarxes viàries amb els seus enllaços, distàncies i nomenclatura, per facilitar el desplaçament i la circulació dels automòbils i altres vehicles. [...]
