Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 400

171. per tal de, per tal que
Font Fitxes de l'Optimot
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple: M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor. També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
172. evidència, prova o indici?
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Ciències de la salut
, poden resultar més naturals i, fins i tot, més pertinents que evidència.  [...]
173. Combinacions de dos pronoms: l'hi, la hi, els hi, les hi
Font Fitxes de l'Optimot
Malgrat tot, en els registres formals és preferible mantenir aquesta vocal i fer, per tant, la combinació la hi. Per exemple: L'hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera). La hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera). Finalment, cal tenir en compte que, en valencià, el pronom li manté aquesta [...]
174. Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte / Què volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent? / La majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar?
Font Fitxes de l'Optimot
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple: La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
175. Usos de per i per a per expressar àmbit d'aplicació / Usos de per i per a per expressar opinió
Font Fitxes de l'Optimot
A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre. En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]
176. a sobre de la taula o sobre la taula? / Preposicions locatives
Font Fitxes de l'Optimot
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple: Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc). Les monedes [...]
177. inclòs o inclús? / incloent o incloent-hi?
Font Fitxes de l'Optimot
178. mig o mitjà?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes mig i mitjà tenen significats diferents. L'adjectiu mig, mitja significa 'que forma la meitat d'un tot'. Es pot dir, per exemple, mig mes o mitja setmana, fent referència a la meitat d'un mes o a la meitat d'una setmana. I també: mig país, mitja síndria... L'adjectiu mitjà, mitjana [...]
179. Com es diu desechable en català?
Font Fitxes de l'Optimot
d'un sol ús no retornable d'ús limitat de canvi freqüent no recarregable L'adjectiu castellà desechable, que s'aplica a tot allò que després de ser usat una vegada o un nombre limitat de vegades ja no és aprofitable i es pot llençar, pot tenir diferents traduccions en català. Normalment, s'utilitza [...]
180. Expressions lexicalitzades: una contra rellotge o una contrarellotge?, els sense papers o els sensepapers?
Font Fitxes de l'Optimot
també es fan servir com a substantius. Quan funcionen com a substantius i, per tant, no acompanyen un nom, s'escriuen amb els elements aglutinats. Per exemple: Demà farem la contrarellotge (o la cursa contra rellotge) S'ha comprat un totterreny (o un vehicle tot terreny) També s'aglutinen les [...]
Pàgines  18 / 40 
<< Anterior  Pàgina  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  Següent >>