71.
imatge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de les esglésies ortodoxes veneren. rodolí, cada una de les quaranta-vuit imatges que formen una auca. litofania, imatge transparent en un objecte de porcellana. pintura(->) 2 En termes de retòrica: figura. 3 idea. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
72.
proposar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
No curaven sinó d'avançar camí. tractar de projectar planejar idear, formar el propòsit de fer quelcom. Per a celebrar-ho, ideà fer una gran festa. tenir intenció de entendre(intr.). La dona que vol o entén presentment entrar en aquell orde... (d'un document del s. XIV. Alc [...]
|
73.
error
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llatina), error que consisteix a prendre una cosa per una altra. heretgia(fig.), greu error contra els principis tinguts per certs en una ciència, etc. pas fals. Fer un pas fals, cometre un error. falòrnia, idea errònia que hom dona com a vera. desencert. Ha estat un gran desencert d'emprendre aquest [...]
|
74.
quasi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
punt de caure, gairebé queia. venir d'un fil (o d'un pèl) que(+ subjuntiu). Va venir d'un fil que no ens mulléssim. anar (o venir) de prim. A la dama li vingué molt de prim que no li agafés un baticor. El verb cuidar expressa la idea de estar a punt de. He caigut i he cuidat rompre'm el braç. Cp [...]
|
75.
aptitud
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
qualitats. És un terme més vague que aptitud, però que en molts casos expressa la mateixa idea. Aquest minyó té qualitats per a l'estudi. competència. Ningú no discuteix la seva competència en aquesta matèria. talent, aptitud innata per a certes coses. El meu fill té molt talent per a la mecànica [...]
|
76.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto(fam.) jaio jaio iaio vellard ancià [...]
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) → antiquat. antic (→) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial (llei, costum, etc.) antediluvià (hiperb.) fòssil (fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat (costum, vici) ésser més vell que anar a peu (acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto (fam.) jai o jaio iaio vellard ancià padrí (fam.) avi (fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp. veterà: antic en una professió, etc. Ant. Jove. Nou. 4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→). Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
solució
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
complicada, d'un afer difícil. Encara no hem trobat el desllorigador d'aquesta dificultat. escapatòriao escapador, solució falsa, insuficient, feta per sortir del pas. expedient, íd. desenllaço desnuament, allò que porta la solució d'un afer difícil. Donar una solució: Indicar un camí. Donar una idea [...]
|
78.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, manifestar-se d'acord amb una idea, etc. consentir(v. intr.), declarar-se d'acord a una cosa. Consento a pagar, però m'heu de descomptar les despeses. Ant. Discordar. 6 Anar d'acord: anar de concert(amb algú) obrar d'acord anar a l'uníson, estar d'acord. anar de conserva, anar d'acord, esp. per a coses [...]
|
79.
aixecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Separar una cosa d'una altra sobre la qual descansa, o del sòl. capalçar, aixecar una cosa d'un cap. Capalçar una bota per acabar de buidar-la. sollevar, alçar una cosa separant-la d'allò que la suportava. Sollevar inclou la idea d'aixecar lleugerament però amb esforç un objecte pesant, sovint [...]
|
80.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, mot en tant que expressa una idea. En la seva carta empra uns conceptes molt durs. veu Cp. locució: reunió de mots que fan la funció d'un mot. 2 al·lòtrop, mot que té, en una llengua, la mateixa etimologia que un altre. Col·locar i colgar són dos mots al·lòtrops, igual que hostal i [...]
|