FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de flors amb tèpals generalment escariosos, acompanyades de bràctees i bractèoles de vegades molt vistents, que inclou els amarants, la cresta de gall i els cordons de gitana. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, la majoria de fullatge sempre verd, flors regulars, tetràmeres o pentàmeres i amb vuit o deu estams, i fruit en càpsula, força freqüents en els boscos boreals i de muntanya. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies llenyoses, la majoria lianes amb circells, de fulles esparses sovint amb estípules, flors petites reunides en inflorescències i fruit en baia, a la qual pertanyen la vinya i la vinya verge. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estructura que es troba a la part anterior del cap dels espermatozoides de la majoria de les espècies animals, embolcallant parcialment el nucli, i que conté enzims hidrolítics, com el que facilita la penetració de l'espermatozoide dins l'oòcit madur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barri que habitaven els jueus en algunes ciutats europees. El gueto de Varsòvia. Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió situada al costat d'una altra, generalment al darrere d'una regió costanera, amb la qual manté una estreta relació econòmica i social. Àrea proveïdora de la majoria de les exportacions i consumidora de les principals importacions d'un port. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria fonològica basada en la hipòtesi que la majoria de les relacions entre unitats fòniques distintives de les llengües s'estableixen segons la presència o l'absència d'un tret distintiu, de manera que les oposicions es redueixen a una escala dicotòmica de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gencianàcies, de floració primerenca, de fulles lanceolades, la majoria en roseta basal, i flors solitàries d'un blau viu, amb un tub cilíndric i cinc lòbuls ovats estesos, que es fa a les pastures de muntanya (Gentiana verna). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les primulàcies, de mida petita, de fulles ovades o oblongues, la majoria en roseta basal, i flors blanques molt menudes, que es fa als degotalls de les roques calcàries i a les vores de les aigües (Samolus valerandi). Herba dels canonges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba alta de la família de les compostes, de fulles lanceolades i dentades, la majoria oposades, un xic abraçadores, i capítols grocs, ordinàriament amb vuit lígules, pròpia de l'Àfrica oriental, la grana de la qual, de color negre, és venuda com a menjar d [...]
