Pronunciar 2 1. Profereix malament els sons. Sense proferir paraula. Proferir injúries, blasfèmies. Proferir una condemna. Oferir 1.  [...]

Proferir bravates. [...]

Acció de proferir. [...]

Proferir amb èmfasi. Emfasitzar una frase, un mot, una síl·laba.  [...]

Els infants, proferir sons articulats com si volguessin parlar, quan encara no en saben. [...]

Proferir blasfèmies. Una persona com cal no blasfema mai. Blasfemar contra Déu. Ultratjar amb blasfèmies. Blasfemar el nom de Déu. Blasfemar la virtut. [...]

Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]

Allò que hom diu. El dir de la gent. Una cosa és el dir i l'altra, el fer. Bé: això és un dir; ja s'hi mirarà a fer-ho. Manera de dir o proferir. Té un bell dir. [...]

Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir. Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l'infant balbuceja. [...]

Acció d'amenaçar. Una amenaça d'expulsió bastarà perquè no continuïn en llur actitud. Mirar amb aires d'amenaça. Paraula, gest, etc., amb què s'amenaça. Proferir amenaces. Amenaces de mort. Indici pel qual es manifesta un perill, una cosa a [...]