91.
empassolar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Empassar-se 1 1. S'empassolà, impertèrrit, un fastigós bistec ensangonat. Fa esforços per empassolar-se la ràbia. M'he empassolat impàvidament aquella retòrica insulsa. [...]
|
92.
entristir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar tristesa (a algú), fer-lo posar trist. Posar-se trist. M'entristeixo de veure'l malalt. Comunicar (a alguna cosa) un aspecte trist. [...]
|
93.
histriònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'histrió. Exagerat, teatral en la manera d'expressar-se, en els gestos, etc. M'irrita el seu comportament histriònic. [...]
|
94.
rotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un rot o rots. Una beguda que fa rotar. Rotar un gas acre. Donar la gana. Si li rota m'ho dirà. [...]
|
95.
segon 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de temps del sistema internacional que constitueix la seixantena part d'un minut (símbol, s). En 0,5 segons de temps. Espai molt petit de temps. Espera'm, que em vesteixo en un segon. Unitat de mesura d'angles igual a la seixantena part d'1 minut sexagesimal (símbol, ″). [...]
|
96.
aixafinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrugar, esllenegar per compressió. Ves amb compte quan t'asseuràs, que no aixafinis les faldilles. Se m'ha aixafinat el vestit a la maleta. [...]
|
97.
congeniar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avenir-se per coincidència de geni, de característiques i disposició morals. Un marit i muller que congenien. M'esforçaré per congeniar amb el meu director. [...]
|
98.
desenquadernar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar enquadernat. La xicalla ha desenquadernat l'àlbum. Cessar d'estar enquadernat. Aquest llibre se m'ha desenquadernat de tant llegir-lo. [...]
congeniar
v. intr. [LC] Avenir-se per coincidència de geni, de característiques i disposició morals. Un marit i muller que congenien. M'esforçaré per congeniar amb el meu director. |
99.
encisar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc. És una persona que encisa tothom. Té una veu que m'encisa. [...]
|
100.
solitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol. La solitud m'espanta. Tinc necessitat de solitud. Lloc solitari, desert, inhabitat. [...]
|