(f. sacerdotessa) capellà, bisbe, papa. ministre del Senyor Noms de sacerdot, en altres religions: pastor, nom del curat d'una església protestant. (Els protestants no tenen sacerdots, llevat dels anglicans i dels episcopals.) imam(musulmà) bonze(budista) druida(f. druïdessa), dels antics [...]

1 adj. laic. 2 ignorant. 3 m. Religiós no sacerdot. convers(en certs ordes) coadjutoro germà coadjutor germà 4 f. monja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 destruir, gastar. devorar(fig.). Les flames devoraven goludament l'embigat ressec. 2 menjar, beure. sumir, consumir, el sacerdot, el pa i el vi eucarístics. 3 (consumir-sepron.) (s'usa sobretot fig.) querar-se, consumir-se alguna cosa a poc a poc. migrar-se migrolar-se amigrançar-se [...]

litúrgia) revestiments, ornaments sagrats del sacerdot en oficiar. vestidures Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. missa de mitjanit, la del dissabte sant. missa d'or, la que celebra un sacerdot el dia del cinquantenari de la seva ordenació. missa negra, simulacre de missa, celebrada (segons la llegenda) en honor d'una potència infernal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo(->), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita [...]

cantar algú, fer-lo confessar. ésser confés(un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa. 2 (confessar-sepron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot. confessar(v. intr.). El malalt demanà per confessar. buidar el sac(fam.) fer bugada(fam.) fer [...]

1 sacerdot. prevere eclesiàstic clergue pastor d'ànimes(pastor simpl. s'aplica als eclesiàstics reformats). curat o rector, el capellà que presideix una parròquia. vicari, l'ajudant del rector o curat, o el qui presideix una vicaria. mossèn(fam.). També hi havia un mossèn. penitencier [...]

1 adj. alt, més alto de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant [...]

per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne [...]