FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinyell, especialment cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l'alba per celebrar els oficis divins. Part de la paret dels dinòfits, generalment en forma de canal equatorial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d'un territori determinat. Dignitat en els capítols de les catedrals. Sacerdot d'una església catedral, generalment el més vell, que exercia les funcions de l'actual vicari general. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manoll, grapat, especialment de flors, grans, etc., que entra en la composició de certs remeis. Subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes. Ornament sagrat que portava el sacerdot al braç esquerre en la celebració de la missa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l'absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar. Confessar-se d'un pecat. Confessar-se culpable d'orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta que sol haver-hi a les esglésies catòliques, amb un seient per al confessor i una obertura o finestreta per on el penitent des de fora pot dir la seva confessió a l'orella del sacerdot sense ésser sentit per ningú més. Llibre que ajuda a preparar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada d'administrar, en certs establiments, en cases importants, etc. L'ecònom d'un convent. Ecònom dels beneficis vacants. El qui serveix un ofici eclesiàstic en lloc del titular. Sacerdot destinat a una parròquia pel bisbe perquè faci les funcions del rector [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'húmer. Artèria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l'adoració dels fidels o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taula o quadre amb les parts invariables de la missa que havia de dir el sacerdot. A l'altar hi havia una sacra al mig i una a cada extrem. Relatiu o pertanyent a l'os sacre, situat en la regió d'aquest os. Nervis sacres. Plexe sacre. Os sacre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El ritual més important de les esglésies cristianes en memòria de l'última cena de Jesucrist. Dir, celebrar, el sacerdot la missa. Anar els fidels a missa. Oir missa. Sortir de missa. Missa dita, cantada. Missa de difunts. Missa nupcial, de noces. missa baixa Missa resada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Copa de metall en què el sacerdot consagra el vi quan diu missa. Un calze d'argent. passar els set calzes d'amargura Passar moltes tribulacions. Vas, generalment proveït d'anses i de peu, que apareix des de l'època eneolítica a Sicília i a Grècia. Embolcall extern de [...]
