FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sostingut amb quatre o més vares llargues per a aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custòdia o una imatge sagrada. Còrtex cerebral i substància blanca subjacent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vestidura del gran sacerdot israelita, en forma de bossa i penjada damunt del pit. Creu que com a insígnia pontifical porten penjada sobre el pit els bisbes i altres prelats. Fermall en forma quadrangular utilitzat antigament per a subjectar la capa sobre el pit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d'institució de l'eucaristia. consagrar l'hòstia Consagrar 1 2. consagrar el pa i el vi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (a algú) un vestit especial. El van revestir de la toga. Personatges a qui hom ha revestit d'autoritat. Revestir-se de valor. revestir-se el sacerdot Posar-se els ornaments quan surt a dir missa. Posar-se (un vestit especial). Revestir els hàbits sacerdotals. Assumir (un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Víctima oferta en sacrifici a la divinitat. Tros prim de pa àzim que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa. Full molt prim d'una massa de farina i aigua cuita en motlle, que, dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per a enganxar cobertes de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que exerceix un ministeri. Els ministres de la justícia. ministre de l'església [o ministre de Déu] Sacerdot 2. Cap de qualsevol dels departaments en què es divideix la governació de l'Estat. Ministre d'Obres Públiques, de Sanitat. ministre de jornada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nostre càrrec. Tenir càrrec d'alguna cosa. Deixar el càrrec d'una cosa a algú. a càrrec de Sota la responsabilitat de. La revisió de les proves és a càrrec de la directora. càrrec d'ànimes Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, mestre, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir sons musicals (d'una composició musical) per mitjà de la veu. Cantar una cançó, un tros d'òpera, les caramelles. Donar relleu (a una melodia) en una interpretació de música instrumental. cantar missa Un sacerdot, celebrar la seva primera missa [...]
