41.
passa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grandes pasos. 11 amb passes de gegant a pasos agigantados, con pasos de gigante. 12 fer una passa en fals dar un paso en falso. 13 fer una passa enrere [recular] dar un paso atrás. 14 passa de algo más de, ... y pico. Va perdre passa de mil euros, perdió algo más de mil euros (o mil euros y pico). [...]
|
42.
terreno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 terrestre. 2 relig [terrenal] terrenal. m 3 terreny, terrer. 4 geol terreny. Un terreno accidentado, un terreny accidentat. 5 fig [esfera] terreny. No entremos en el terreno de la política, no entrem en el terreny de la política. 6 ceder terreno fig perdre terreny, recular. 7 descubrir [...]
|
43.
ajornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aquest afer, que és molt urgent. temporitzar, diferir per esperar un moment més favorable. sobreseure, aturar o retardar l'execució o la solució d'una cosa. recular, portar a una data més allunyada. remetre, deixar de fer una cosa perquè sigui feta més tard. Remetre una discussió a l'endemà [...]
|
44.
castellà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc [...]
|
45.
avançar [o avençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el pit, tirant-se endavant com per fer una pujada rosta. Ant. Recular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
46.
pas 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
una tasca] dar el primer paso. 31 fer passos fig [fer gestions] dar pasos. 32 fer sortir d'un mal pas fig sacar de apuros (o de un [o del] atolladero). 33 fer un gran pas fig dar un buen paso. 34 fer un pas endarrere [recular] dar un paso atrás. 35 fer un pas fals fig [cometre un error] dar un paso en [...]
|
47.
tornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'altri. Cp. refer camí, desfer camí, recular, retrocedir, tornar endarrere Tornar en si: Reanimar-se. Retornar-se. 2 Tornar a: recomençar. Ja recomença a ploure. renovar, tornar a fer. Renovar les promeses. ?de nou. Fer de nou. Esdevenir-se de nou. Florir de nou un roser, tornar a florir [...]
|
48.
peu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] de pie (o de pie derecho, o de pies), en pie. 18 a peu eixut [sense mullar-se] a pie enjuto. 19 a peu ferm fig [sense recular] a pie firme. 20 a peu pla al mismo nivel. El seu pis és a peu pla del carrer, su piso está al mismo nivel de la calle. 21 a peus junts a pies juntillas (o a pie juntillas). [...]
|
49.
caminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
més a poc a poc. anar a pas de bou (o de tortuga), caminar molt a poc a poc. carregar-se les cames al coll, posar-se a caminar. passejaro fer una passejada o anar a passeig, caminar lentament, sense un objectiu determinat. caminar de recules, caminar de cul enrere. recular, caminar tornant enrere [...]
1 v. anar (→). Anar al pas, anar a les palpentes. fer camí fer via passar camí trescar o triscar, caminar amb afany. trotar (fig.), caminar de pressa. transitar acorriolar-se, caminar l'un darrere l'altre. acorruar-se, caminar en corrua. corriolejar, caminar acorriolat. avançar ficar-se per un camí. Es ficà per uns camins de cabres. pencar, caminar ràpidament, en una marxa. contramarxar, fer una contramarxa. amblar, caminar, un animal, a bon pas, sense sacsejar. errar, caminar a la ventura, a l'atzar, d'una banda a l'altra. trascamar. Amb aquestes faldilles tan estretes no s'hi pot trascamar. marxar, caminar, la tropa, o com la tropa, amb un cert pas, en un cert ordre. fer una caminada, caminar molt. anar al pas, caminar a poc a poc. anar a bon pas, caminar de presseta. accelerar (o forçar, o cuitar) el pas, caminar més de pressa. alentir el pas, anar més a poc a poc. anar a pas de bou (o de tortuga), caminar molt a poc a poc. carregar-se les cames al coll, posar-se a caminar. passejar o fer una passejada o anar a passeig, caminar lentament, sense un objectiu determinat. caminar de recules, caminar de cul enrere. recular, caminar tornant enrere o caminar de recules. desfer camí, tornar endarrere. rondar, caminar pels carrers d'una població. circular. Fer circular la gent, fer-la caminar. rodar, anar a una banda i a una altra sense aturar-se gaire temps enlloc. talpejar, caminar a les fosques ajudant-se amb les mans. palpotejar, íd. caminar a les palpentes (o a palpes), íd. peonar, caminar, esp. els ocells. graponar, gatejar o anar de quatre grapes, caminar fent servir les mans i els peus. camadejar, caminar a grans passes o gambades. coixejar, caminar, un coix, o com un coix. caminar de puntetes, amb les puntes dels peus. carranquejar, caminar movent amb dificultat les cames. vacil·lar (→) tentinejar o tastanejar, caminar insegur, vacil·lant, com un infant o un embriac. repeuar, començar, un infant, a fer el gest de caminar quan el posen de peus a terra. 2 barranquejar, caminar per barrancs. embarranquinar-se, ficar-se per un barranc. zigzaguejar, caminar fent ziga-zagues. marradejar o marrar, caminar per camins de marrada. atiranyar o atallar, caminar fent drecera. riberejar, caminar per la riba del mar, d'un riu, etc. vorejar (v. tr.), caminar per les vores d'un riu, un barranc, un bosc, etc. fanguejar, caminar pel fang. fanguetejar, íd. terrejar, caminar per terra (oposat a caminar per roques, pedres, sorra, etc.). voltar, voltejar o donar una volta, caminar una mica i tornar a casa. serrejar, caminar per les muntanyes. carenejar, caminar per les carenes de les muntanyes. faldejar, caminar per la falda d'una muntanya. tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup. 3 m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça. port. Era alt i tenia un port majestuós. anament © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |