Tendència que defensa que només el coneixement dels fets proporciona resultats satisfactoris, que la certesa s'obté gràcies a les ciències experimentals i que l'única manera d'evitar l'error científic o filosòfic és renunciar a tot a priori i a conèixer les coses en si. [...]

renunciar a. Renuncià al seu propòsit. plegar banderes(fig.) abandonar recular treure-s'ho del cap treure-s'ho de la barretina Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 declarar. 2 practicar. 3 ensenyar. 4 En la religió: fer (o emetre) els vots renunciar al món (o al segle) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

repudiar v tr - repudiar v tr Renunciar a una herència. [...]

1 v. tr. abjurar(suposa un acte solemne). Abjurà el catolicisme. renunciar abandonar(->) apostatar(intr.), renegar la religió en què hom ha estat educat. caragirar-se, renegar d'un partit polític o religiós. 2 v. intr. blasfemar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 immolar, oferir un sacrifici sagnant (usat en sentit propi i fig.) oferir en holocaust 2 matar. 3 Fig. Renunciar. immolar(fig.) 4 (sacrificar-sepron.). Endurar privacions, fer concessions doloroses, etc. desentranyar-se treure's el pa de la boca(per algú) (fig.) rompre's la cara [...]

coercer v tr - coercir v tr Obligar algú a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. CA: El van coercir a renunciar. [...]

dels negocis. 9 dr desistir intr, renunciar intr.  [...]

1 univers. 2 El planeta que habitem. terra orbe(lit.) globus món de mones, terme despectiu per a expressar les trifulgues que hom hi viu. segle(en sentit religiós). Renunciar al segle. 3 En tot el món: Sota la capa del cel. Era la dona més bonica sota la capa del cel. 4 societat [...]