FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent. Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació d'una persona en què s'exageren certs trets característics, especialment amb l'objecte de produir un efecte grotesc. Fer la caricatura d'algú. Imitació no gens reeixida, ridícula, d'alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és digne d'alguna cosa o d'algú. Ets indigne que et perdonin. Aquest fet és indigne de vós. No gens digne, vil, roí. És un home indigne. És una acció indigna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reprimeix. Molècula proteica codificada pel gen regulador amb la funció de blocar el gen operador, que és qui regula l'activitat dels gens estructurals, i encaminada a la síntesi de proteïnes i d'enzims. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el parlar d'una persona gata maula, hipòcrita. Parlar d'una persona gata maula, hipòcrita. El seu nyeu-nyeu em fa posar histèric. Gata maula, hipòcrita. És un nyeu-nyeu: no te'n fiïs gens. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l'estiu. Té un tarannà calmós. Que fa les coses sense apressar-se gens. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color intermediari entre el blanc i el negre. Una mula de pèl gris. Ja comença a tenir la barba grisa. Un dia gris. Color gris. Sense interès, no gens notable. Una vida grisa. Un personatge gris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la teologia catòlica tradicional, lloc on les ànimes dels justos esperaven la redempció del gènere humà i on van les ànimes dels infants morts sense baptisme. estar als llimbs No estar gens informat tocant a una qüestió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles. Estricte, rígid, en l'observança d'una llei, d'un precepte, d'una regla. Un jutge sever. Disciplina severa. Costums severs. Un estil sever. [...]
