La locució a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple:
La Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat.
Va esmentar els motius en favor de la restauració del castell.
En canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir [...]
En català, per indicar la circumstància que origina un fet o una acció s'usa la locució preposicional amb motiu de (i no en motiu de). Per exemple:
Amb motiu del nostre aniversari us convidem a un dinar el dia 18 de juny.
[...]
El pronom en pot substituir un complement introduït per la preposició de amb valor d'origen. Per exemple:
Si us plau, treu-ne el paper (Si us plau, treu el paper del calaix).
Treu-ne la jaqueta (Treu la jaqueta de la cadira).
Aquest pronom en es pot combinar amb un pronom de complement directe [...]
la, no s'apostrofa davant de noms femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones: na Irene, la Isabel.
En els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria [...]
pròpies dels registres formals. Per exemple:
Te'n recordes de nosaltres?
Que te'n rius de mi?
Me'n penedeixo del que et vaig dir.
No te'n burlis del teu germà.
Col·loquialment, enalgunsparlars aquests verbs fins i tot incorporen el pronom en prefixat (enrecordar o enrecordar-se, enriure o enriure's [...]
reconeixement en roda roda de reconeixement
En català, el terme reconeixement en roda designa la pràctica policial en què una persona sospitosa és col·locada entre d'altres perquè pugui ser identificada per un testimoni. Per designar aquest concepte també es pot utilitzar com a terme secundari [...]
La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
, vis-a-vis.
En canvi, s'escriuen aglutinats alguns mots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobò, cocou, oioi, tatà [...]