11.
lance
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acción de lanzar] llançament. 2 [episodio] cas, fet, ocasió f, situació f. 3 [en una novela, un drama, etc] esdeveniment, peripècia f. 4 [lucha] encontre, baralla f. 5 [asunto] afer. 6 [incidente] incident, accident, atzar. 7 hist [proyectil de ballesta] cairell. 8 jocs jugada f. 9 mar calada [...]
|
12.
sereno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 [claro] serè -ena. Un cielo sereno, un cel serè. 2 fig serè -ena. Estuvo muy sereno después del accidente, va estar molt serè després de l'accident. 3 fig serè -ena. Una mirada serena, una mirada serena. m [o f] 4 [vigilante] sereno, vigilant. m 5 [humedad nocturna] serena f. 6 al sereno [...]
|
13.
lamentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i intr 1 [sentir] lamentar, deplorar, sentir. Lamento este accidente, lamento aquest accident. 2 lamentar, deplorar. Hay que lamentar muchas vidas, s'han de lamentar moltes vides. 3 es de lamentar és de doldre. v pron 4 lamentar-se, afligir-se. Lamentarse de (o por) las desgracias de su [...]
|
14.
desgracia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desgracias personales, en l'accident no hi ha hagut desgràcies personals. 7 las desgracias nunca vienen solas una desgràcia no ve mai sola. 8 para mayor desgracia i per més desgràcia. 9 por desgracia per desgràcia, malauradament. [...]
|
15.
descuido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [negligencia] descurança f, negligència f. 2 distracció f. El accidente ha ocurrido en un momento de descuido, l'accident ha ocorregut en un moment de distracció. 3 badada f. No invitarle ha sido un descuido imperdonable, no convidar-lo ha estat una badada imperdonable. 4 [falta] oblit, error [...]
|
16.
nacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
néixer. El día del accidente volvió a nacer, el dia de l'accident tornà a néixer. [...]
|
17.
faltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que tuviera un accidente, ha anat de poc que no tingués un accident. 11 faltar por faltar. Faltan por pintar las ventanas, encara falten pintar les finestres. 12 ¡no faltaba más! (o ¡lo que faltaba!, o ¡solo faltaba eso!) només caldria!, només faltava això (o aquesta)!, no en volia saber d'altra!13 no [...]
|
18.
haber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 [tener] tenir. 2 [conseguir] heure, haver. 3 [detener] atrapar, agafar. Los ladrones no han sido habidos, els lladres no han estat atrapats. 4 [encontrar] trobar. El coche del accidente no ha sido habido, el cotxe de l'accident no ha estat trobat. v aux 5 haver. Se lo han comido [...]
|
19.
quedar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un accidente, quedar coix en un accident. 28 restar intr, quedar intr. Quedarse soltero, quedar solter. 29 jocs [en el billar] quedar intr, fer una quedada. 30 no quedarse con nada dentro fig i fam buidar el pap, no quedar-ne ni una al païdor. 31 quedarse ahí fig i fam [morir] quedar-s'hi. 32 [...]
v intr 1 [permanecer] restar, quedar-se pron. Yo me fui pero él quedó allí, jo me'n vaig anar, però ell restà allí. 2 quedar, restar. Los pocos amigos que le quedan, els pocs amics que li queden (o que li resten). 3 quedar. Quedar en ridículo, quedar en ridícul. La viuda y los hijos han quedado en la miseria, la vídua i els fills han quedat en la misèria. 4 anar, ésser. Esta camisa me queda grande, aquesta camisa em va gran. 5 [situación] quedar, trobar-se pron. La fuente queda a la derecha del camino, la font queda a la dreta del camí. 6 restar, quedar. La conversación quedó aquí: no dijeron nada más, la conversa restà aquí: no van dir res més. 7 [resultar] acabar. Todo quedó en una pelotera más, tot va acabar en una baralla més. 8 [acordar] quedar. 9 fam [caer] caure, trobar-se pron. Esta casa queda muy lejos del centro de la población, aquesta casa cau molt lluny del centre de la població. 10 [faltar] faltar, mancar. Quedan tres semanas para Navidad, falten tres setmanes per Nadal. 11 ¿en qué quedamos? en què quedem? 12 por mí que no quede per mi que no quedi. 13 quedar atrás quedar endarrere (o enrere). 14 quedar bien quedar bé. Si le llevas flores quedarás muy bien, si li portes flors quedaràs molt bé. 15 quedar bien fer un bon paper. Hemos quedado bien en la competición, hem fet un bon paper en la competició. 16 quedar con quedar amb. He quedado con Isabel a las ocho, he quedat amb l'Elisabet a les vuit. 17 quedar en quedar en. Quedamos en esto, vam quedar en això. 18 quedar en nada fig i fam tornar-se aiguapoll, anar a can Pistraus (o a malguany), quedar en no res. Al final todos sus proyectos quedaron en nada, a la fi tots els seus projectes es van tornar aiguapoll. 19 quedar en que quedar que. Quedamos en que lo haría él, vam quedar que ho faria ell. 20 quedar lucido fig i fam [irónico] quedar galdós. 21 quedar mal [con alguien] quedar malament. 22 quedar mal [resultar mal] sortir malament. 23 quedar para quedar per a. Quedamos para el martes, quedem per a dimarts. 24 quedar por quedar (o restar) per. Queda mucho por hacer, queda molt per fer. 25 quedar por passar per. Quedó por cobarde, va passar per covard. v pron 26 restar intr, quedar-se, romandre intr. ¿Quién se va a quedar esta noche?, qui es quedarà aquesta nit? Quedarse pensativo, restar pensarós. 27 quedar intr, esdevenir intr, tornar-se. Quedarse mudo de emoción, quedar mut d'emoció. Quedarse cojo en un accidente, quedar coix en un accident. 28 restar intr, quedar intr. Quedarse soltero, quedar solter. 29 jocs [en el billar] quedar intr, fer una quedada. 30 no quedarse con nada dentro fig i fam buidar el pap, no quedar-ne ni una al païdor. 31 quedarse ahí fig i fam [morir] quedar-s'hi. 32 quedarse atrás restar (o quedar) endarrere (o enrere). 33 quedarse con quedar-se. Se quedó con el libro, es va quedar el llibre. 34 quedarse con fig preferir, estimar-se més. Entre el viento y la lluvia me quedo con el viento, entre el vent i la pluja m'estimo més el vent. 35 quedarse con uno fig i fam [burlarse] riure's (o rifar-se) d'algú, fúmer-se d'algú, prendre el pèl a algú. 36 quedarse con uno fig i fam [engañarle] aixecar la camisa, fer beure a galet. 37 quedarse en blanco fig i fam quedar en blanc, quedar-se a l'escapça. 38 quedarse en nada fig i fam fondre's. 39 quedarse in albis fig i fam [quedarse en blanco] quedar in albis, quedar en blanc, quedar-se a l'escapça. |