121.
encara que
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ni que. Hi aniré ni que plogui. mal que. Vós heu de fer això, mal que us pesi. ja sia que baldament. Veniu, baldament sigui tard. si bé per bé que bé que Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
122.
així
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Així doncs, heu vingut?, ¿conque ha venido usted?12 així i aixà así y asá. 13 així i així así y así. 14 així i tot así y todo, aun así, ni aun así. 15 així mateix así mismo, asimismo. 16 així o aixà así o asá. 17 així que así que, tan pronto como, no bien, luego que. 18 així sia [desig] así sea. 19 [...]
|
123.
bendito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
eres [Avemaría] beneita sou Vós. m i f 8 [bobo] babau -a, beneit -a. 9 [bonachón] bonàs -assa. 10 dormir como un bendito fig i fam dormir com un soc (o com un mort, o com una pedra). 11 reír como un bendito riure com un benaventurat (o ximple). m 12 [oración] beneït sia Déu. 13 amer [hornacina [...]
|
124.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
decir...19 així sia! ¡así sea!20 com és això! ¡cómo es eso!21 com és que...? ¿cómo es que...?22 com sigui que como sea (o quiera) que. 23 el que sigui [qualsevol cosa] lo que sea. 24 encara (o ni) que fos aunque fuera. 25 és... qui (o és... el qui, o és... la qui) es... quien. És la veïna la qui, amb els [...]
|
125.
metatarsià
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Cadascun dels ossos llargs que, en nombre de cinc, formen el metatars, o sia l'esquelet de la planta del peu; hom els numera de fora a dintre. Tenen un cos prismàtic triangular i dos extrems, dels quals el posterior s'articula amb els metatarsians veïns i amb els ossos de la segona fila del tars [...]
|
126.
decir 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dir-ho). 16 dicho sea de paso diguem-ho de passada, dit sia de passada. 17 dicho sea (o sea dicho) entre nosotros sigui (o sia) dit entre nosaltres, dit sigui (o sia) entre nosaltres, dit entre nosaltres. 18 dicho y hecho dit i fet (o tan aviat fet com dit). 19 ¿diga? (o ¿dígame?) [teléfono] digueu (o [...]
VERB MODEL v tr 1 dir. Me dijo lo que pensaba, em va dir el que pensava. 2 [contar] dir. No me lo han dicho, no m'ho han dit. 3 dir, ordenar. Decidle que venga, digueu-li que vingui. 4 [nombrar] dir, anomenar. Le decían "el calvo", li deien "el calb". 5 al decir de segons diu (o diuen). 6 como quien dice (o como si dijéramos) com aquell qui diu, com si diguéssim, que diguéssim. 7 como quien no dice nada com qui no diu res (o com aquell qui no diu res). 8 con decir (o decirte, o decirle a usted) que... imagina't que..., fins al punt que...Con decirte que no pude ni tomar un taxi, imagina't que no vaig poder ni agafar un taxi. 9 con esto queda todo dicho amb això ja s'ha dit tot (o ja està tot dit). 10 decir bien (o mal) de alguien dir bé (o mal) d'algú. 11 decir cuatro frescas (o cuántas son tres y dos, o las verdades del barquero) cantar les veritats (o les quaranta). 12 decir para sí (o para su capote, o para su coleto, o para sus adentros) [interiormente] dir-se, dir-se (o pensar) dintre seu. 13 decir por decir dir per dir. 14 decir que no (o que sí) dir que (o de) no (o sí). 15 dicho de otro modo dit d'una altra manera, més ben dit, per dir (o dir-ho) millor, per millor dir (o dir-ho). 16 dicho sea de paso diguem-ho de passada, dit sia de passada. 17 dicho sea (o sea dicho) entre nosotros sigui (o sia) dit entre nosaltres, dit sigui (o sia) entre nosaltres, dit entre nosaltres. 18 dicho y hecho dit i fet (o tan aviat fet com dit). 19 ¿diga? (o ¿dígame?) [teléfono] digueu (o digui)?, digueu-me (o digui'm)? 20 ¡dígamelo a mí! què m'ha de dir! 21 digan lo que digan (o dígase lo que se diga) que diguin el que vulguin (o el que voldran). 22 digo... vull dir, volia dir. 23 ¡digo! ep!, renoi!, bufa! 24 el qué dirán el dir de la gent. 25 es decir és a dir. 26 es mucho decir això és dir per dir, això són ganes de parlar. 27 esto se dice pronto això aviat és dit (o es diu aviat). 28 ¡haberlo dicho! haver-ho dit abans! 29 huelga decir que... no cal dir que... 30 lo dicho, dicho el que és dit ja és dit, paraula és paraula, tal dit tal fet. 31 lo dije sin querer ho he dit sense voler. 32 lo que se dice un... ...que diguemLo que se dice un constipado, no, ...un constipat, que diguem, no ho és. 33 ¡ni que decir tiene! [al final de la frase] no cal ni (o pas) dir-ho. 34 ni que decir tiene que no cal dir que. 35 no decir nada [una cosa] no dir res. 36 ¡no digo nada! no he dit res! 37 no hay más que decir no cal dir res més. 38 ¡no me diga! què diu! (o què diu ara!) 39 ¡no se lo diré dos veces! no li ho diré pas dos cops! 40 no te digo más no te'n dic res més. 41 o mejor dicho o, més ben dit, o, millor dit, o, per dir-ho millor, o, per millor dir (o dir-ho). 42 para que luego digan perquè després diguin (o ens vinguin amb, o ens surtin amb). 43 para que no se diga perquè (o que) no sigui dit. 44 por decirlo así per dir-ho així. 45 por más que digan per més coses que diguin, diguin el que diguin. 46 que digamos que diguem, que diguéssim. No es muy inteligente que digamos, no és pas gaire intel·ligent, que diguem. 47 ¿qué me dices? què me'n dius? (o què me'n dius ara?) 48 ...¡que no te digo nada! (o ...¡ya me dirá usted!) que no te'n dic pas res! 49 ¡quien lo diría! qui ho diria!, qui ho havia de dir!, vols dir? 50 se lo dije bien claro li ho vaig dir ben clar. 51 ¡y que lo digas! tens tota la raó!v pron 52 dir-se. |
127.
como
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
... ¡Como que tu padre te va a dejar ir!, sí, sí... creu-t'ho, que el teu pare t'hi deixarà anar!17 si... como si... tant si... com si...Si quiere como si no quiere, tendrá que ir, tant si vol com si no vol hi haurà d'anar. 18 ya sea... como... p fr tant si és... com si és..., sia... sia...Ya sea alto como [...]
|
128.
corrent 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corrent principal. veta, corrent d'aigua prim. Una veta d'aigua subterrània. correntia, corrent d'aigua, esp. de les aigües del mar. llimerol, corrent marí superficial. revessao revessia, corrent marí que va en una altra direcció que el principal. xurria, moviment de retrocés de l'aigua, sia a la [...]
|
129.
metacarpià
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Cadascun dels ossos llargs que, en nombre de cinc, formen el metacarp, o sia l'esquelet del palmell de la mà; hom els numera de fora a dintre. Tenen un cos prismàtic triangular i dos extrems, dels quals el superior s'articula amb els metacarpians veïns i amb els ossos de la segona fila del carp (el [...]
|
130.
ja
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Ens vam quedar, ja que plovia, nos quedamos, ya que llovía. 7 ja sia (o fos) que [encara que] aunque. Ja fos que es morís de fam no treballaria, aunque se muriera de hambre no trabajaría. interj 8 ja! [usat sovint irònicament] ¡ya! [...]
|