101.
marmanyer marmanyera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revenedor de verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora vila. Persona xerraire i embolicaire. [...]
|
102.
famós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una gran fama. És un metge famós. Una pintura famosa. Remarcable en alt grau. Ets un famós xerraire. [...]
|
103.
lloro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell exòtic de l'ordre dels psitaciformes, de mida mitjana, cap rodó, bec curt, robust i punxegut, ales arrodonides i cua curta. Persona molt lletja. Dona que va molt pintada o d'una manera grotesca. Persona molt xerraire. [...]
|
104.
mallerenga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels pàrids, de plomatge acolorit de blanc i negre amb una taca blanca a la nuca (Parus ater). Persona xerraire. [...]
|
105.
tallarol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nisoria). tallarol gros Ocell de la família dels muscicàpids, d'aspecte feixuc (Sylvia borin). tallarol trencamates Ocell de la família dels muscicàpids, semblant a la tallareta però més petit (Sylvia conspicillata). tallarol xerraire Ocell de la família dels [...]
|
106.
Oracions de relatiu: explicatives i especificatives / Oracions de relatiu: amb coma o sense coma? / Els turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
|
107.
vanílocuo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cua adj 1 verbós -osa, xerraire, garoler -a. m i f 2 xerraire, garoler -a. [...]
|
108.
palatreca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m i f [xerraire] charlatán -ana. [...]
|
109.
rallador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj [xerraire] charlatán -ana, parlanchín -ina. [...]
|
110.
enraonaire
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m i f [xerraire] hablador -ra, charlatán -ana. [...]
|