Resultats de la cerca frase exacta: 78
|
11.
decantar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloar en alt grau. Decantar les glòries passades. [...]
|
|
12.
encomiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloar calorosament. Hem d'encomiar el treball de tots els alumnes. [...]
|
|
13.
exalçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en alt els mèrits (d'algú o d'alguna cosa), lloar en alt grau. [...]
|
|
14.
lloança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de lloar o de lloar-se; l'efecte. Paraules de lloança. Una acció mereixedora de lloança. Rebre les lloances de tothom. [...]
|
|
15.
preconitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloar públicament. Proposar i defensar (una idea, un pla, etc.). El comitè preconitzava la vaga general. El papa, aprovar (la designació d'una persona) per a una dignitat eclesiàstica. [...]
|
|
16.
encarir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apujar el preu (d'una cosa), fer-la cara. La carn, encara volen encarir-la més. Esdevenir més car. La carn s'ha encarit. La carn ha encarit. Lloar exageradament, ponderar. Com és que encariu una acció tan menyspreable? [...]
|
|
17.
encensar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enviar, mitjançant l'encenser, el fum de l'encens (cap a una persona o cosa). Encensar l'altar. Encensar el celebrant. Encensar el fèretre. Omplir de lloances excessives, lloar aduladorament. Encensar els reis. A tothom li agrada d'ésser encensat. Us el feu vostre encensant els seus [...]
|
|
18.
beneir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, un rosari. El pare o la mare, invocar solemnement (sobre un fill) la protecció de Déu. El pare va beneir la seva filla gran. estar dat i beneït V. dar. Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Els pobres el beneeixen. Beneïa l'hora que el va [...]
beneir
|
|
19.
pot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el pot petit hi ha la bona confitura Expressió usada per a lloar l'excel·lència, la boniquesa, etc., d'una persona petita. Recipient de metall amb una sola ansa o mànec, usat per a coure-hi o escalfar-hi aliments. Poseu al foc un pot amb aigua. [...]
|
|
20.
celebrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Està malalt, el vostre germà? Celebraria que no fos res. Lloar públicament. [...]
|
beneir
1 1 v. tr. [LC] [RE] Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar.
1 2 v. tr. [LC] [RE] Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri, un rosari.
1 3 v. tr. [LC] [RE] El pare o la mare, invocar solemnement (sobre un fill) la protecció de Déu. El pare va beneir la seva filla gran.
1 4 [LC] estar dat i beneït V. dar.
2 v. tr. [LC] Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Els pobres el beneeixen. Beneïa l'hora que el va conèixer. Beneït siga Déu!
3 1 v. tr. [LC] [RE] Déu, concedir la seva protecció, la prosperitat (a algú o a alguna cosa). Déu beneeix el just.
3 2 [LC] Déu et beneeixi! Déu et faci bo!