FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esfera petita de metall buida amb una boleta dins que la fa sonar al més petit moviment. Ja sento el dringar dels cascavells de la mula. ésser un cascavell Ésser lleuger, de poc seny. posar el cascavell al gat Encarregar-se d'una temptativa perillosa. Cascavellic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat del sentit de la vista. Ser cec de naixença. Aquella cega llegeix amb el mètode Braille. a cegues Amb els ulls clucs, sense veure-hi. a cegues Anar a cegues en un afer. Privat de seny, de discerniment, per alguna passió. Cec de ràbia. L'amor fa tornar cecs els homes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De molta edat. El seu pare ja és molt vell: passa dels noranta. Tornar-se vell. Fer-se vell. És més vell que Matusalem. És més vell que Adam. Només té setanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell. Que sembla un vell per l'aspecte, el seny, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tempestuós, variable, en bo, fix. Sembla que el temps s'ha assentat. assentar-se-li a algú el cap Posar seny, enteniment. Un líquid tèrbol, assolar-se. No belluguis l'ampolla una estona i veuràs com el vinagre s'assenta. Les barres, cloure's de manera que no es pot obrir la boca per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dent situada a la part lateral de la boca, usada per a triturar els aliments. Arrencar un queixal. queixal del seny Queixal propi de l'ésser humà situat als extrems posteriors dels maxil·lars, que surt més tard que els altres. Sortint en forma de dent que presenta una vora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Tenir-li animadversió. Part d'un guant que cobreix un dit de la mà. Els dits d'un guant. Mida corresponent al gruix normal d'un dit. Poseu-me dos dits de vi en aquest got. Ser a dos dits de la mort. no tenir dos dits de front [o no tenir dos dits de seny, o no tenir dos dits d'enteniment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de corda Anar fora de seny, ple d'exaltació passional, principalment d'ira, però també d'alegria, d'entusiasme, etc. Estructura anatòmica prima i flexuosa semblant a una corda. corda vocal Replec muscular de la laringe que, quan és posat en contacte amb el seu parell, vibren [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l'aire amb els llavis contrets formant una petita obertura oval o tibats per mitjà de dos dits ficats a la boca. Qui canta a taula i xiula al llit no té el seny complit. Certs animals, certs instruments i [...]
