Resultats de la cerca frase exacta: 12
|
1.
casaca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir, usada en certs uniformes militars o civils, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs. [...]
|
|
2.
casaca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Abric militar o civil per a ocasions formals. [...]
|
|
3.
casaca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Peça de vestir que cobreix la part superior del cos, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons. [...]
|
|
4.
casaca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [prenda antigua] casaca. 2 jaqueta. 3 fam casament m, boda. 4 cambiar de (o volver la) casaca fig canviar (o mudar) de camisa. [...]
|
|
5.
casaca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [vestit] casaca. [...]
|
|
6.
casaca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
jaqueta. xamberga, espècie de casaca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
xamberga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casaca ampla, d'origen militar, en què el folre, voltant la roba, forma les solapes i les botes de les mànigues. [...]
vestir
|
|
8.
vestir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una bona modista. Anar (amb tal o tal vestit). Vestia una casaca del seu avi. El Fill de Déu vestí carn humana. Anar vestit de tal o tal manera. Aquesta dona vesteix molt bé. Vestir de negre. Vestir-se de frac. Una roba, una peça de vestir, donar a qui la porta l'aspecte d'una [...]
|
|
9.
catracòlica
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fam casaca, casacón m. [...]
|
|
10.
casaquilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f casaca curta. [...]
|
vestir
1 1 v. tr. [LC] Posar robes adaptades al cos (d'algú), per cobrir la seva nuesa, per resguardar-lo de la intempèrie. Vestir una criatura. Està impedit, i l'han de vestir. La nena ja es vesteix sola. Vestir-se de pressa.
1 2 [LC] quedar per a vestir sants [o quedar-se per a vestir sants] Quedar solter. És tan exigent i fet a la seva que es quedarà per a vestir sants.
2 1 tr. [LC] Posar una coberta, ornaments, etc., (a una cosa). Vestir una ampolla amb palla. Vestir l'altar.
2 2 tr. [LC] per ext. La primavera vestia el bosc de fulles.
2 3 intr. pron. [LC] El bosc es vesteix de fulles.
2 4 tr. [IT] Cobrir amb roba (els corrons d'algunes màquines d'aprest) per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que es fa passar entre ells.
3 tr. [LC] Procurar vestits (a algú). Ell sol els manté i els vesteix.
4 1 tr. [LC] Fer els vestits (a algú). El vesteix el millor sastre de la vila.
4 2 intr. pron. [LC] Es vesteix a casa d'una bona modista.
5 1 tr. [LC] Anar (amb tal o tal vestit). Vestia una casaca del seu avi.
5 2 tr. [LC] per ext. El Fill de Déu vestí carn humana.
6 1 intr. [LC] Anar vestit de tal o tal manera. Aquesta dona vesteix molt bé. Vestir de negre.
6 2 intr. pron. [LC] Vestir-se de frac.
6 3 intr. [LC] Una roba, una peça de vestir, donar a qui la porta l'aspecte d'una persona que vesteix bé, que va mudada. El vellut vesteix molt.