FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de batre's, l'un contra l'altre, dos adversaris. Lliurar combat als enemics. Un combat a ultrança. Combat de pensaments. La vida és un combat. combat singular Combat entre dos cavallers. Enfrontament entre dos judokes, dos boxejadors, dos lluitadors, etc., per [...]
En català, el singular de noms cultes com crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, parèntesi... sempre acaba en -i.
Les formes d'aquests noms acabades en -s són, doncs, de plural. Per exemple: la crisi (singular), però les crisis (plural), la tesi però les tesis, la dosi però les dosis, la hipòtesi [...]
índexs
faxos
Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs [...]
els anys noranta Quan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
begut tot. La nit, l'hem passada tota vetllant. —Vols paper? —Aquí tens tot el que tinc, aquí el tens tot. Precedit de la preposició a i seguit d'un substantiu en singular, indica que allò que designa el substantiu es dona en el grau màxim. A tota velocitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'aparcament de vehicles o per a senyalitzar un punt singular. Piló quilomètric. Construcció massissa, de quatre costats i un poc atalussada, que servia de portalada dels temples en l'art egipci. Pesal. Pila 10 1. [...]
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.
El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per [...]
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
Fitxa
1077/3Darrera versió: 24.07.2014
Títol
plural de fax
Resposta
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural.
[...]
Fitxa
1077/3Darrera versió: 24.07.2014
Títol
plural de fax
Resposta
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.