El verb fer, en sentit general, designa 'donar existència a alguna cosa'. Per exemple:
En aquella fleca hi fan un pa molt bo.
Ara bé, la forma fer-la significa 'cometre una acció dolenta o incorrecta' i duu sempre el pronom feble la perquè està lexicalitzat. Per exemple:
Ahir em va tornar a [...]
adj 1 semejante, parecido -da, similar. Ésser dues coses molt semblants, ser dos cosas muy semejantes. 2 [tal, aquest] semejante, tal. Mai no li he sentit dir semblants paraules, nunca le he oído decir semejantes palabras. 3 geom semejante. m 4 [cara] semblante. Avui fa millor semblant que ahir [...]
El mot desenfadat, desenfadada és el participi del verb desenfadar-se, que vol dir cessar d'estar enfadat. Per exemple:
Quan li hem donat la piruleta s'ha desenfadat.
Ahir estava enrabiada amb tothom. Ja s'ha desenfadat?
Per aquest motiu, si es vol indicar que algú obra sense arronsar-se o que [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.
m 1 [cara] semblant. Hoy tiene mejor semblante que ayer, avui fa millor semblant que ahir. 2 fig [apariencia] cara f, aspecte. 3 mudar de semblante [persona] mudar de color, perdre el color. 4 mudar de semblante [cosas] canviar d'aspecte. [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
sensació de calor] dar calor. 7 fer calor [haver-hi una temperatura elevada] hacer calor. Avui fa més calor que no pas ahir, hoy hace más calor que ayer. 8 ofegar-se (o morir-se) de calor fam ahogarse (o asarse, o morirse) de calor. [...]
sentenciar el partit abans del descans.
L'equip gairebé va sentenciar la semifinal de la copa en el partit d'ahir a la nit.
En canvi, si es fa servir intransitivament, no duu complement directe. Per exemple:
Un xut creuat del migcampista va sentenciar.
[...]
v tr 1 crist [viaticar] dar el viático, viaticar p fr, sacramentar. Ahir el combregaren, ayer le dieron el viático. v intr 2 crist [rebre la comunió] comulgar. 3 fig [tenir idees en comú] comulgar. No combrega amb els seus principis, no comulga con sus principios. [...]
v tr 1 [comprobar] verificar. 2 efectuar, celebrar. Verificaron su boda ayer, van celebrar el seu casament ahir. v pron 3 [efectuarse] efectuar-se, tenir lloc. Se verificó el acto de entrega de títulos, es va efectuar l'acte de lliurament de títols. 4 [salir cierto] confirmar-se. [...]
frontera, ahir vam arribar a la frontera a trenc d'alba. 4 aparèixer [a l'alba]. El jardín amaneció cubierto de nieve, el jardí aparegué a l'alba cobert de neu. 5 despertar-se al matí. Ayer amanecí con mucha fiebre, ahir em vaig despertar al matí amb molta febre. 6 fig aparèixer, començar a manifestar-se. [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.