91.
congruent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que convé, que s'ajusta, que correspon bé. En geom., que es pot superposar a un altre i que hi coincideix exactament. Figures congruents. [...]
|
92.
atacat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou a gran velocitat. Defecte de tissatge que fa que, en una certa extensió d'un teixit, hi hagi un nombre major de passades que les que hi hauria d'haver. [...]
|
93.
donable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser donat. Que pot esdevenir-se, que és possible. [...]
|
94.
pudent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que put. Que manifesta mal geni, que és malsofert, malhumorat. [...]
|
95.
rasclum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que, gratant o rascant, s'ha separat d'allò a què estava adherida. Menjar que ha quedat agafat al recipient en què s'ha cuinat. [...]
|
96.
acabat 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més tard. Acabat, què farem? en acabat Més tard. En acabat, què farem? acabat de [o en acabat de] Després de. Acabat de dinar, no treballis. acabat que [o en acabat que] Després que. Acabat que hauràs fet això, vine a dir-m'ho. [...]
|
97.
correligionari correligionària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que professa la mateixa religió que una altra. Persona que té la mateixa opinió política que una altra. [...]
|
98.
aprofitador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tot ho aprofita, que treu profit del que altres desaprofiten. [...]
|
99.
meler -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix mel. Persona que ven mel, que tracta en mel. [...]
|
100.
bípar -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pareix una bessonada. Que pareix dues vegades. Que treu dues branques. [...]
bípar -a
|