Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 105

61. Verb consentir: amb -eix- o sense? / consent o consenteix?, consenti o consenteixi?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment: Present d [...]
62. Verb escollir: amb -eix- o sense? / escolleix o escull?, escolleixi o esculli?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb escollir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com collir, és a dir, sense aquest increment: Present d [...]
63. Verb 'comparèixer': amb el so de 'c/g' o sense? / 'compareixo' o 'comparec'?, 'compareixi' o 'comparegui'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu: Present d [...]
64. mirar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esdeveniments per conformar-hi la conducta. mirar prim Ésser escrupolós en executar, en judicar, alguna cosa. no mirar prim No tenir escrúpols, miraments. Anar amb compte. Mira que no t'equivoquis. Mira de no fer-ho mai més. En imperatiu, emfasitza l'afirmació que es fa [...]
65. fugir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fuig [o fugi, o fugiu] Forma d'imperatiu adreçada a algú amb què hom expressa el rebuig o el menyspreu pel que acaba de dir. Enveja? Au, fuig: enveja, jo, d'aquell pobre desgraciat?  [...]
66. 'concebeix' o 'concep'? / 'concebeixi' o 'concebi'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.). Present d [...]
67. Verbs de la tercera conjugació amb dues formes: amb -eix- i sense / acut o acudeix?, consenti o consenteixi?, ment o menteix?
Font Fitxes de l'Optimot
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
68. Verbs 'aparèixer' i 'conèixer': amb el so de 'c/g' o sense? / 'apareixo' o 'aparec'?, 'coneixi' o 'conegui'?
Font Fitxes de l'Optimot
69. veure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
explicació, un període, etc. En la forma de la segona persona del singular de l'imperatiu ves o veges regint una interrogativa indirecta o una exclamativa, s'usa per a buscar la complicitat de l'interlocutor davant l'evidència d'un fet. Ves qui ens ho havia de dir [...]
70. Verbs acabats en -sentir: amb -eix- o sense? / pressenteix o pressent?, assent o assenteix?, consenti o consenteixi?
Font Fitxes de l'Optimot
, pressents, pressent, pressentim, pressentiu, pressenten Present de subjuntiu pressenti, pressentis, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin Imperatiu pressent, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin En canvi, els verbs assentir i dissentir són incoatius i, per tant, es conjuguen com [...]
Pàgines  7 / 11 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>