Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia obertaotancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, lae tònica dela terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden lae- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
resultat d'un procés de canvi (amb estar), en general no duen un verb o un altre segons el matís de significat, sinó segons quina sigui la solució més habitual en cada parlar. Per exemple:
La porta és oberta.
La porta està oberta.
Aquest vespre la sala serà buida.
Aquest vespre la sala estarà buida [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre lae tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en [...]
'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1c)
[...]
un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si [...]
notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals i col·loquials. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1) [...]