FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat en absolut d'equitat, de justícia. Una sentència iniqua. La iniqua sort. Que no detura la consideració del mal que fa. Malvat, odiós. Detureu la iniqua guerra! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feliç . En aquella casa, s'hi trobava benaurat com en un paradís. O benaurats mortals, quina sort la vostra! Dies benaurats. Edat benaurada. Solitud benaurada. Benaventurat 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pretesa endevinació de la sort d'una persona per les ratlles de les mans, els trets fisonòmics, etc. dir la bonaventura a algú Pronosticar-li el que li ha de succeir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc d'atzar en què es ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un o més números, es premia amb una quantitat o un objecte el bitllet o bitllets que porten els números designats per la sort. Loteria nacional. Bitllets numerats que acrediten la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir compassió (per algú). Ha perdut en un dia tota la seva fortuna: el compadeixo de debò. Apiadar-se. Em vaig compadir de la seva mala sort. Els malvats han desaprès de compadir-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Loteria en què objectes de valor diferent oferts com a lots i numerats són guanyats cadascun per aquell a qui, en comprar un o més números, ha escaigut en sort el número corresponent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
