FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tu: et planys molt. Queixar-se, expressar el propi malcontentament. Es planyen de la seva mala sort. Ell es planyia que els seus amics no l'havien ajudat. No t'han concedit tot el que els demanaves? Doncs, de què et planys? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
confiança. Confiar un secret a algú. Confiar a algú les seves pors, les seves esperances, els seus projectes. Confiar un secret al paper. Posar, tenir confiança. Confiar en un amic. Confiar en Déu. Confiar en la seva sort. Confiar en les seves pròpies forces. Ha dit que vindrà; [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encertat la combinació premiada. Veure feta certa (una suposició). Només jo deia que era mentida i ho vaig encertar. si l'encerto l'endevino [o qui l'encerta l'endevina] Expressió per a indicar que es confia en la sort. Ho faré així i, mira, si l'encerto l'endevino! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment per atreure envers ella l'atenció de la gent. Músic que toca el bombo. Caixa cilíndrica o esfèrica giratòria que conté boles numerades, cèdules, etc., que han de treure's a la sort. Recipient cilíndric fet de metall o de fusta, de bastant diàmetre amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues vegades deu, dinou més un. Una distància de vint quilòmetres. Nombre natural que segueix el dinou, 20. Deu i deu fan vint. El que fa vint en una sèrie numerada. El quilòmetre 20. El 20 de gener és festa. Agafa el 20, que porta sort. Xifra que correspon al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú) sota la nostra protecció. Ell necessita que vosaltres l'empareu; si no, està perdut. Empareu-nos i ajudeu-nos. Sort que ella em va emparar en un moment tan trist. Déu t'empari! Valer-se de la protecció d'algú o d'alguna cosa. S'empara amb ell, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de cinc cartes seguides del mateix coll. En mús., interval que abraça cinc graus consecutius de l'escala i està format per tres tons i un semitò. Tret a la sort d'entre cinc. Home que, per sorteig, havia d'ésser soldat. Casteller del cinquè pis d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i encara gràcies, o i encara rai, o i encara sort] Locucions que denoten que el mal, el dany, etc., ha estat menor que no hauria pogut ésser. I encara bo que ha trobat feina! I encara sort que no ens han encomanat la malaltia! encara més [o més encara] Introdueix un enunciat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. casament de cap d'any Festa tradicional de celebració del Cap d'Any d'algunes contrades catalanes, consistent a aparellar a la sort els fadrins i els vidus del poble amb les fadrines i les vídues. Reunió, unió, coincidència de dues coses. Punt de contacte de dos cimals d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas o esdeveniment funest. Si d'aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia. Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a [...]
