Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 22

1. Pronúncia dels mots jo, ja
Font Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
2. Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font Fitxes de l'Optimot
pronuncia tancada la vocal e tònica dels mots nervi, silenci, tebi o Terenci, entre altres. Pel que fa a la e tònica dels mots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia, es pronuncia tancada en català occidental i presenta certa vacil·lació en català oriental. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
3. Pronunciació dels mots arbre i marbre / Emmudiment de la erra a l'interior de mot
Font Fitxes de l'Optimot
4. Pronunciació o emmudiment de la erra a final de mot
Font Fitxes de l'Optimot
; Empar, Ester, Isidor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, etc. En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols. Ara bé, no es pronuncia en alguns mots d'aquests dos grups i tampoc en els infinitius acabats en la [...]
5. Erra (r-) en compostos cultes i derivats per prefixació: grecorromà o grecoromà?, coresponsabilitat o corresponsabilitat?
Font Fitxes de l'Optimot
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
6. Pronúncia de waterpolo, karate, cúter, etc. / Manca de neutralització de les vocals àtones d'algunes paraules en català oriental
Font Fitxes de l'Optimot
, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo. Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]
7. Apostrofació davant de essa líquida en manlleus / el striptease o l'striptease?
Font Fitxes de l'Optimot
l'article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern. Per extensió, és recomanable apostrofar l'article masculí el davant de mots començats per un grup de consonants el nom [...]
8. Pronúncia de a àtona final en lleidatà i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta). En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial acabada en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em- i es-: encetar, embut, escoltar.  [...]
9. 's-' (essa) en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de 's-' a inici de mot?
Font Fitxes de l'Optimot
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc. 3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
10. Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font Fitxes de l'Optimot
les paraules que, segons les normes d'accentuació, poden dur accent gràfic en aquestes mateixes vocals. Per exemple: conduíeu, país, veí (en canvi, sí que porten dièresi els mots conduïa, països, veïna, ja que segons les normes d'accentuació no s'hi pot posar accent, i cal marcar que les dues vocals [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>