En alguns parlars, el so inicial delsmotsjo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
pronuncia tancada la vocal e tònica delsmots nervi, silenci, tebi o Terenci, entre altres.
Pel que fa a la e tònica delsmots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia, es pronuncia tancada en català occidental i presenta certa vacil·lació en català oriental.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, delsmots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
; Empar, Ester, Isidor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, etc.
En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria delsmots plans i esdrúixols. Ara bé, no es pronuncia en alguns mots d'aquests dos grups i tampoc en els infinitius acabats en la [...]
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo.
Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]
l'article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern.
Per
extensió, és recomanable apostrofar l'article masculí el davant
de mots començats per un grup de consonants el nom [...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)
les paraules que, segons les normes d'accentuació, poden dur accent gràfic en aquestes mateixes vocals. Per exemple: conduíeu, país, veí (en canvi, sí que porten dièresi els mots conduïa, països, veïna, ja que segons les normes d'accentuació no s'hi pot posar accent, i cal marcar que les dues vocals [...]
-trinitrofenol, pH-metre, LGTBI-fòbia, p-aminoazobenzè; goma-2, etc.
En els compostos en què un dels termes ja porta guionet: rumb est-nord-est, tractat anglo-nord-americà.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2.1 i 4.3.2.2)
[...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)