FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu pública de lloança o de blasme, reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama. Té fama de valent. Notorietat deguda a l'excel·lència d'una persona en el seu art, professió, etc., a l'excel·lència d'un remei, d'una cosa qualsevol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retirar-se de la vida activa, mundana. Lloc on hom es retira. Acció de retirar-se de la professió, de la milícia, d'un càrrec. Situació de la persona que s'ha retirat d'una feina, de la milícia, d'un càrrec. Sou que cobra qui s'ha retirat. [...]