21.
collir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 munyir, collir olives, fulles, etc., cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d'ella. eixonar, íd. perxejar, fer caure la fruita per mitjà d'una perxa. batollar, fer caure la fruita per mitjà d'una batolla o pal. eixarcolar(->), collir l'herba dels camps sembrats. fer, en la [...]
|
22.
brot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cimal. corassot, brot o tany dret que treu un arbre esporgat. poll, brot que surt a les branques velles. pollís, pollanc o xuclador, brot vigorós que surt de la soca o d'una branca vella, de la qual xucla tota la saba. bordís o borderís, brot de mala llei de qualsevol planta. rampoina, brots que [...]
|
23.
llenguatge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llengua. 2 El vocabulari i la fraseologia propis d'un art, d'una branca de la ciència, etc. argot(->), llenguatge propi d'una professió, d'un estament de persones. L'argot mariner, militar, eclesiàstic, etc. terminologia, conjunt de termes i expressions propis d [...]
|
24.
part 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un tot que s'ha de distribuir. contingent, part que cadascú ha de fornir. constituento element component. Els components d'una bateria de cotxe. ingredient, part d'una mescla. divisió. Un calaix amb quatre divisions. branca. Les branques d'una ciència, d'un art. sector [...]
|
25.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fungiforme. botifarra: botuliforme (tèc.); abotifarrat (popular). branca: ramiforme. bunyol: abunyolat. cagalló: acagallonat (semblant a cagallons de be, de cabra, etc.). calze: caliciforme. campana: campanulat (flor); campanut; acampanat. caputxa: [...]
|
26.
barra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 barró, barreta de ferro o fusta. barrot, barra gruixuda i curta; ferro vertical d'una barana; barra horitzontal d'un llit. sola, barra horitzontal sobre la qual descansen els barrots d'una barana. puntala, barra llarga, bifurcada en un dels extrems, que serveix per a apuntalar una branca d [...]
1 barró, barreta de ferro o fusta. barrot, barra gruixuda i curta; ferro vertical d'una barana; barra horitzontal d'un llit. sola, barra horitzontal sobre la qual descansen els barrots d'una barana. puntala, barra llarga, bifurcada en un dels extrems, que serveix per a apuntalar una branca d'arbre, etc. manuella, barra, esp. de ferro, que té un tall a cada cap i serveix per a fer barrinades. perpal, barra per a alçapremar. → palanca. barrell o lingot, barra d'or o argent en brut. riell, barra petita de metall fos, especialment preciós. barralleva, barra de ferro que va de baix a dalt de la porta per a subjectar-la. falleba o falleva, íd. taula, barra de xocolata, de torrons. bernat, barra de ferro amb la punta torçada en angle recte, que serveix per a assegurar la fulla d'una finestra o d'un finestró, etc. bancada o cuixera, cada una de les barres laterals del llit, que sostenen les posts. mainell, barra de fusta que separa un calaix d'un altre en una calaixera, etc. braç, cada una de les barres d'un carro, entre els quals va l'animal. remig, barreta divisòria d'una vidriera. Quan són dues barretes encreuades s'anomenen creuer (Alc.). canastró, barra horitzontal de la balança (també de la romana). fusall o fusany, barra afusada. galga, barra, esp. la que hom posa sota el botó de la roda d'un carro i serveix per a frenar. brèndola o barrot, barra de barana. matràs, barra de fusta que passa per les dolles d'un carro de trabuc. burxa, barreta de ferro per a remenar el foc. carril o raïl o rail (d'una via fèrria) Cp. biga 2 → banc. 3 Ratlla ampla de color. llista faixa franja ratlla 4 (en heràldica) contrabarra banda i contrabanda bastó, barra vertical. faixa i contrafaixa xebró, barres disposades en angle agut. pal i contrapal, barra estreta que va de dalt a baix. cotissa, barra molt més estreta que una barra ordinària. 5 → mandíbula. 6 Fig. Atreviment (→) degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres. penques, en la frase tenir penques. pebrots, en la frase tenir pebrots (fam.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |