La formació d'abreviatures parteix d'un seguit de criteris que convé tenir en compte i aplicar.

Una abreviatura nova no pot ocupar mai els mateixos espais que el mot sencer o gairebé els mateixos. Exemples d'abreviatures no recomanables:

obr. (obra)
secc. (secció)

No obstant això, i encara que no representin una economia significativa, s'utilitzen algunes abreviatures consagrades per l'ús. Per exemple:

loc. cit. (loco citato)
màx. (màxim)
abr. (abril)

Per formar una abreviatura s'ha de tenir en compte que en l'escurçament de mots no s'utilitzen les divisions de la partició sil·làbica. Per exemple: cast. correspon a castellà, que es divideix sil·làbicament cas-te-llà.

Abreujament de mots

Es pot fer per suspensió o per contracció.

Es parla de abreviatures per suspensió quan se suprimeix la part final d'un mot. Per exemple:

des. (desembre)
aj. (ajuntament)

En l'escurçament per suspensió se suprimeix el final a partir de la primera vocal d'una síl·laba (incloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere d'una consonant sola com si va darrere d'un grup de consonants. Per exemple:

c. (carrer)
dir. (director)
esp. (especialment)
constr. (construcció)
conjug. (conjugació)

En els casos de dígrafs i consonants dobles s'aplica, també, la norma general. Per exemple:

col·l. (col·laborador)
paq. (paquet)
butll. (butlletí)

Es fa referència a abreviatures per contracció quan la part suprimida correspon a l'interior d'un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals. Per exemple:

St. (sant)
fra. (factura)
agl. (agutzil)

La formació per contracció pot presentar moltes variants segons les lletres inicials i finals que es mantenen. Per a les lletres inicials se segueixen els criteris d'escurçament de les abreviatures simples: tallar abans d'una vocal, generalment abans de la primera vocal. Per exemple:

bda. (baixada)
Sr. (senyor)

Per al final es manté l'última síl·laba, les dues últimes síl·labes, l'última lletra o les últimes lletres. Per exemple:

gral. (general)
admdora. (administradora)
Dr. (doctor)
nre. (nombre)

Pertanyen a aquest grup molts tractaments protocol·laris. Per exemple:

Emm. (Eminentíssim)
Il·lma. (Il·lustríssima)

Encara hi ha un altre tipus d'abreviatura que, seguint els criteris de contracció o suspensió, afegeix alguna lletra de l'interior del mot, generalment consonants. Per exemple:

ltda. (limitada)
espf. (específicament)
Mgfca. (Magnífica)
dc. (dimecres)

Un cas especial, que no segueix els criteris anteriors, és el de les abreviatures formades només per la lletra inicial de la paraula. Per exemple:

h. (habitants)
I. (Il·lustre)

Si ocasionalment cal crear una abreviatura, s'ha de seguir el procediment de suspensió. Els altres procediments són més complexos, admeten moltes variants i és preferible reservar-los per als organismes encarregats de la fixació d'abreviatures.

Abreujament de sintagmes

Quan s'abreuja un sintagma (expressió formada per més d'un mot), a més de considerar els criteris abans esmentats, s'han de mantenir totes les partícules (preposicions i articles) si es marca l'abreujament amb un punt. Per exemple:

n. de la t. (nota de la traductora)
j. de 1a. inst. (jutjat de primera instància)

En canvi, s'ometen si s'utilitza la barra inclinada. Per exemple:

o/ (a l'ordre de)
m/f (al meu favor)