FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. Saltar a peus junts. Saltar sense prendre embranzida. Saltar de dalt de la paret al carrer. Saltar a corda. Saltar al coll d'algú per abraçar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traçar dibuixos (en un mur, en una façana, etc.) fent saltar en certs indrets la capa superficial que el revesteix i deixant així al descobert la capa següent d'una altra textura o color. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera lleugera, amb lleugeresa. Vestit lleugerament. Saltar lleugerament. Acusar algú lleugerament. Lleugerament ferit. En un grau mínim. El país creixerà lleugerament per sobre de la mitjana europea. La Terra gira amb l'eix lleugerament inclinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que s'oposa al pas. Saltar un obstacle. Cursa d'obstacles. Obstacles que alentien l'avanç de les tropes. Allò que s'oposa a l'acompliment d'un propòsit. Ésser una cosa obstacle. Fer una cosa obstacle. [...]