FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traçar dibuixos (en un mur, en una façana, etc.) fent saltar en certs indrets la capa superficial que el revesteix i deixant així al descobert la capa següent d'una altra textura o color. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera lleugera, amb lleugeresa. Vestit lleugerament. Saltar lleugerament. Acusar algú lleugerament. Lleugerament ferit. En un grau mínim. El país creixerà lleugerament per sobre de la mitjana europea. La Terra gira amb l'eix lleugerament inclinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que s'oposa al pas. Saltar un obstacle. Cursa d'obstacles. Obstacles que alentien l'avanç de les tropes. Allò que s'oposa a l'acompliment d'un propòsit. Ésser una cosa obstacle. Fer una cosa obstacle. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contingència a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Correm el risc de perdre-ho tot. Risc d'allaus, d'incendis. Van saltar d'una vora a l'altra a risc de caure a l'aigua. Posar-se a risc de prendre mal. [...]
