FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia, especialment en les corregudes de toros, en el futbol, etc. En assenyalar l'àrbitre el penal, va saltar un espontani amb la intenció d'agredir-lo. Que viu i es dissemina d'una manera natural en un territori, s'aplica als vegetals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (a un animal) la seva qualitat de feroç o d'esquerp, un estat d'indocilitat, d'enfuriment, etc. La música d'Orfeu amansia les feres. Aquest gat era molt esquerp, però hem acabat per amansir-lo. El gos em va saltar al damunt per mossegar-me, però el vaig amansir donant-li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador de la família dels esciúrids, de cua molt llarga i peluda i cames posteriors fortes que li permeten saltar d'un arbre a un altre (Sciurus vulgaris). esquirol ratllat Mamífer rosegador de la família dels esciúrids, que mesura entre 15 i 40 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps i vaig saltar per sobre. Portar una maledicció a sobre. Som a 10 de desembre: ja tenim el Nadal a sobre. Treure's algú de sobre. a sobre Quan una circumstància negativa s'afegeix a una altra, a més. Va arribar tard i, a sobre, es va enfadar. per sobre Per damunt b). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
característic del cavall en el joc d'escacs. Prova d'atletisme que consisteix a aconseguir una marca en alçada o en llargada. Salt de llargada. salt de perxa Prova atlètica que consisteix a saltar, amb l'ajuda d'una perxa, per damunt d'un llistó passant primer les cames, després el cos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar o fer deixar les armes (a algú). Si l'atrapeu, desarmeu-lo i porteu-lo pres. Han desarmat un batalló, el sometent. En esgr., fer saltar l'arma de la mà (de l'adversari) amb un moviment ràpid de l'arma pròpia. Treure els ginys de guerra (d'una fortalesa, d'un vaixell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de suro, de cautxú, de vidre, etc., que, introduïda o adaptada al broc o boca d'una ampolla, un flascó, un pot o altre recipient o conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l'exterior. Treure el tap d'una ampolla amb un tirabuixó. Fer saltar el tap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vora, especialment d'un terreny que forma graó. Hi ha un marge difícil de saltar. Un camí entre marges. Els marges d'un riu. marge continental Zona immergida de la vora d'un continent que fa d'unió amb els fons oceànics. Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llits. La capçalera, l'espona, els peus, d'un llit. Ficar-se al llit. Sortir, saltar, del llit. anar-se'n al llit Anar a dormir. de la taula al llit i del llit a la taula V. taula. fer llit Estar allitat. llit de monja Llit per a una sola persona. llit nupcial Llit destinat a uns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
saltar i a ballar d'alegria. Una baldufa, una ballaruga, un objecte esfèric o ovoide, giravoltar. La baldufa, no la sé pas fer ballar. L'ou com balla. ballar de capoll [o ballar de corcoll] Una baldufa, ballar cap per avall. ballar de capoll Anar malament, en decadència, a la [...]
