Resultats de la cerca frase exacta: 595
|
131.
reducció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
molècula o addició d'hidrogen. Conjunt d'operacions a les quals se sotmeten els resultats d'una observació astronòmica, a fi d'eliminar-ne els efectes de tots aquells factors que poden influir sobre l'exactitud de la mesura. reducció a l'horitzó Operació consistent a trobar [...]
|
|
132.
feina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treball que hom fa per obligació, en què hom s'ocupa, amb què hom es guanya la vida. No tinc feina: estic en vaga. Cercar feina. No trobar feina. Anar a la feina. Començar la feina. Una feina molt cansada. Una feina ben pagada, mal pagada. Si avancem feina, podrem plegar [...]
feina
|
|
133.
resistència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència. Vèncer, superar, una resistència. Sense trobar resistència. Poder de resistir. Resistència a la fatiga. Causa d'oposició a un moviment, com ara el fregament o la viscositat. Vèncer una nau la [...]
|
|
134.
pèl
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. trobar pèls als ous Cercar pretextos fútils. trobar pèls en tot Trobar defectes, coses a objectar, en tot. amb tots els pèls i senyals Amb tots els detalls. En Jordi coneixia aquell fet amb tots els pèls i senyals. Gruix d'un pèl, quantitat petitíssima, una mica [...]
|
|
135.
cel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Ésser feliç. veure el cel obert Trobar amb gran satisfacció la manera d'assolir un objectiu, de resoldre una dificultat. Part superior de certs objectes comparable a la volta del cel. El cel d'un llit. cel de la boca Paladar dur. cel ras Fals sostre fet de materials lleugers i [...]
|
|
136.
curt 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Miop 1. De poca durada, breu. A l'hivern els dies són curts. Trobar el temps curt. Fer curt un discurs. Una vocal curta. dir una cosa ras i curt V. ras². a la curta Passat poc temps. Tingues paciència, els negocis a la curta no són mai rendibles. a la curta o a la llarga [...]
|
|
137.
ratapinyada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la família dels vespertiliònids, que viu en zones de muntanya d'Europa, Àsia occidental i el Marroc (Barbastella barbastellus). ratapinyada de cua llarga Ratapinyada de la família dels molòssids, que es pot trobar a les esquerdes de les roques i de les construccions i [...]
|
|
138.
barra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teclat estàndard internacional d'una màquina d'escriure o d'un ordinador, que serveix per a introduir un espai en blanc. trobar barra de cap Trobar una gran resistència. Peça horitzontal d'un rastell de contenció de neu. Llistó de reforç adherit a la part [...]
|
|
139.
saltar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(un obstacle o una distància), fent un salt. Vam trobar un rec i el vam haver de saltar. Fer saltar una tanca a un cavall. Passar d'una cosa a una altra deixant, passant per alt, ometent, (les intermediàries). Llegint un escrit, saltar-ne dues ratlles. Són uns versos molt [...]
|
|
140.
llarg 3 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
començament a l'acabament. Un llarg debat. El seu parlament ha estat més llarg que el vostre. Un llarg viatge. Un text molt llarg. D'una durada que mesura tant o tant. Una conferència llarga d'una hora i mitja. D'una durada més gran que la normal, excessiva. Trobar el dia llarg, les hores [...]
|
feina
1 f. [LC] Treball que hom fa per obligació, en què hom s'ocupa, amb què hom es guanya la vida. No tinc feina: estic en vaga. Cercar feina. No trobar feina. Anar a la feina. Començar la feina. Una feina molt cansada. Una feina ben pagada, mal pagada. Si avancem feina, podrem plegar més aviat. Fer molta feina, poca feina. Un dia de feina. Les feines del camp, de la casa. Cavar la terra no és la teva feina. Feina feta no té destorb.
2 1 f. [LC] altra feina hi ha Expressió per a manifestar que hom no està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.
2 2 [LC] amb prou feines [o amb prou feina] loc. adv. a ) Difícilment, a penes. Tenia tanta son que amb prou feines podia obrir els ulls.
2 2 [LC] amb prou feines [o amb prou feina] loc. adv. b ) Pel cap alt, escassament. Amb prou feines arribarem a ésser vint.
2 3 [LC] anar per feina Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses.
2 4 [LC] feina rai Expressió que indica que, davant una situació adversa, les dificultats per superar-la són gairebé insalvables. Feina rai, si ens toca a nosaltres pagar les destrosses.
2 5 [LC] haver-hi feina Caldre molts esforços. Hi haurà feina a fer-li-ho entendre. Mai no comencem puntualment i després feina hi ha per acabar a l'hora.
2 6 [LC] tenir feina Haver de fer molts esforços. Vaig tenir feina a tenir-ho tot enllestit a temps. Tindrem feina per aconseguir el seu vistiplau. Si vols que es mengi tot el tall, tindràs feina.
3 f. [IN] Unitat de treball, bàsica i independent, que pot ésser duta a terme per un ordinador cada vegada que requereix ésser executada.