Resultats de la cerca frase exacta: 26
|
1.
plaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si u [...]
|
|
2.
plaure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com complaure.
[...]
|
|
3.
plaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [agradar] gustar, placer. No em plau gens, no me gusta nada. Em plau de poder-vos ésser útil, me place poder serle útil. 2 com us plagui como (o como le) guste. 3 em plau de comunicar-vos me place (o me honro en) comunicarle. 4 per mi, pot fer allò que li plagui por mí, que haga lo que le [...]
|
|
4.
plaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agradar. Ant. Desplaure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
ansiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té ànsia. Desitjós . Ansiós de plaure, d'anar-hi, de veure'l. [...]
|
|
6.
homener -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va darrere els homes cercant de plaure'ls, de festejar-hi. Una dona homenera. [...]
|
|
7.
comercial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent al comerç. Afers comercials. Relacions comercials. Concebut per plaure al gran públic. Pel·lícula comercial. [...]
|
|
8.
coqueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que cerca de plaure als homes. És una coqueta. Aquella noia és molt coqueta. [...]
|
|
9.
llaminadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc. [...]
|
|
10.
desplaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No plaure. És un home que em desplau. Si no t'ha de desplaure, el faré venir. [...]
|
