141.
coadjutor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra m i f crist 1 coadjutor -a. Obispo coadjutor, bisbe coadjutor. 2 [religioso] llec -ega, coadjutor -a. [...]
|
142.
tribunal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Presbiteri d'una basílica paleocristiana, situat a l'absis i normalment elevat, on seien el bisbe i els preveres. [...]
|
143.
morcón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [morcilla gruesa] bisbe. 2 p fr [persona rechoncha] fardassa, màrfega f. 3 p fr [persona sucia] xarxot, xipòtol. [...]
|
144.
crossa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [bastó] cayado m, cayada. 2 [de bisbe] báculo m, cayado m. 3 [per als coixos, etc] muleta. 4 [forqueta] horquilla, horca. 5 [d'una canya de pescar] mango m. 6 [dels castellers] refuerzos (o puntales) m pl [de la torre humana]. 7 crossa de l'aorta anat cayado de la aorta. [...]
|
145.
cadira d'altar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Cadira emprada en contextos religiosos, ubicades en altars petits o com a cadira d'un bisbe en esglésies cristianes, entre d'altres. [...]
|
146.
eclesiàstic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. clerical Ant. Laic. Civil. Secular. Seglar. 2 m. clergue papa, cardenal, bisbe, capellà. Cp. litúrgic, religiós Ant. Seglar. Laic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
147.
metropolita
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Bisbe de la seu principal d'una província, amb una jurisdicció semblant a la de l'arquebisbe d'Occident, en les esglésies orientals. [...]
|
148.
Església catòlica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Comunitat de creients de fe cristiana que reconeix la primacia del bisbe de Roma com a vicari de Jesucrist i successor de sant Pere. [...]
|
149.
quirotonia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Cerimònia de l'Església grega en la qual el bisbe imposa les mans sobre aquells als quals confereix ordes sagrats o administra altres sagraments. [...]
|
150.
seu 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 crist [tron d'un bisbe] sede. La seu pontifical, la sede pontifical. 2 crist [catedral] seo, catedral. 3 crist [capital d'una diòcesi] sede. 4 sede. La seu del partit, la sede del partido. 5 Santa Seu crist Santa Sede. 6 seu episcopal, arquebisbal crist sede episcopal (o obispal), arzobispal [...]
f 1 crist [tron d'un bisbe] sede. La seu pontifical, la sede pontifical. 2 crist [catedral] seo, catedral. 3 crist [capital d'una diòcesi] sede. 4 sede. La seu del partit, la sede del partido. 5 Santa Seu crist Santa Sede. 6 seu episcopal, arquebisbal crist sede episcopal (o obispal), arzobispal. 7 seu social sede social. 8 seu vacant crist sede vacante. |