L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:
mil i un detalls (o mil un detalls)
mil i una coses (o mil una coses)
mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)
[...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot [...]
L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:
Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.
Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.
Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.
Com es pot [...]
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.
S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)