FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alleujar la pena, el dolor, (d'algú). Consolar els afligits. Benaventurats els qui ploren perquè seran consolats. La presència del seu amic el consolà. Consolar algú d'una desgràcia. Donar el condol (a algú). Va anar a consolar-lo per la mort del seu germà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de consolar o de consolar-se; l'efecte. El consol dels seus amics el confortà. Allò que consola. He tingut el consol de reveure'l. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora. Plorar sense consol. Donar consol. Tu ets el meu consol en aquesta soledat. tenir mal [...]