91.
pagerol pagerola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pagès, especialment persona de maneres rústiques, poc distingides. [...]
|
92.
pelfeta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pelfa de pèl molt curt i poc atapeït. [...]
|
93.
solsidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terreny poc consistent, que té tendència a ensulsiar-se. [...]
|
94.
tabalot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que obra esvalotadament, lleugerament, amb poc seny. [...]
|
95.
xavalla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Monedes de coure. Moneda fraccionària de poc valor. [...]
|
96.
molt 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Això supera amb molt les nostres previsions. ésser molt [o ésser per molt] Ésser un cas molt extrem i improbable, que hom confia que no es produeixi. Seria molt que entre tots no trobéssim la resposta. ni poc ni molt V. poc¹. per molt que Encara que. poc o molt V [...]
molt1
|
97.
baliga-balaga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona poc seriosa, que no té formalitat en res. [...]
|
98.
crenat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que presenta dents poc sortints i arrodonides. [...]
|
99.
dessaborit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poc gustós, insípid, s'aplica especialment a la fruita. [...]
|
100.
llonze llonza
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona poc viva, que no s'adona de res. [...]
|