1 adj. [LC] Relatiu a la nació, a la comunitat. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic. La salut pública. L'ordre públic. La vida pública. Informació pública. 2 1 adj. [LC] De què pot fer ús tothom. La via pública. Una sessió pública. 2 2 adj. [LC] Que pot veure o saber tothom. Un escàndol públic. 2 3 [LC] en públic loc. adv. Davant de la gent, de manera que ho sàpiga, ho conegui, molta gent. No li agrada de parlar en públic. Tot el que hem decidit no s'ha de dir en públic. 3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. Avís al públic. 3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc. 3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.
