consideren de gènere femení les ciutats que van introduïdes per l'adjectiu nova o el substantiu ciutat, com Nova York, Nova Orleans, Nova Delhi, Nova Taipei, Ciutat del Cap, Ciutat de Mèxic, etc. Per exemple: la Nova York més turística, la Ciutat de Mèxic perifèrica.
Els topònims que presenten qualsevol [...]
pronom relatiu no precedit de preposició: el llibre que vols;
quan és una conjunció: Vull que entris;
quan és una conjunció que introdueix interrogatives totals: Que plou?
quan és un adverbi: Que ruc!
quan és un adjectiu quantitatiu: Que cotxes tenen!
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
Fitxa
6248/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
, fotre's (o fer-se fotre), etc. Per exemple:
Soc l'únic voluntari, ja he llepat.
No sé com s'ho fa però sempre li toca el rebre.
No va voler demanar ajuda, doncs ara que es faci fotre.
Pel que fa a l'adjectiu castellà pringado, pringada, segons el context, es poden utilitzar les formes equivalents [...]
d'un sol ús no retornable d'ús limitat de canvi freqüent no recarregable L'adjectiu castellà desechable, que s'aplica a tot allò que després de ser usat una vegada o un nombre limitat de vegades ja no és aprofitable i es pot llençar, pot tenir diferents traduccions en català. Normalment, s'utilitza [...]
partícip La paraula adequada per expressar que algú té part en alguna cosa és partícip. Es fa servir sovint amb el verb fer (fer partícip algú d'alguna cosa). Per exemple: M'ha fet partícip de la seva alegria.
Aquest adjectiu és invariable pel que fa al gènere. Així doncs, la frase És partícip [...]
quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l [...]
L'adjectiu xulo, xula, que prové del castellà chulo, chula i que trobem usat en contextos familiars, en català es pot substituir per un dels equivalents següents, segons el context:
'Cosa bonica, graciosa': bufó, bonic, maco, vistós, guapo, graciós, fantàstic, genial. Si el context ho permet [...]
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
seguir aquestes indicacions:
S'escriu generalment t: atlàntic, atles, atleta, atmosfera, atzagaiada, atzar, atzavara, decatló, istme, etc.
Es troba d en molts mots que comencen amb ad-: adjacent, adjectiu, adjudicar, adjuntar, adjurar, admetre, administrar, admirar, admissió, advent, adverbi, advers [...]
En l'àmbit de l'economia el terme renda designa el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer. El verb corresponent és rendir, amb el significat de 'produir un benefici o utilitat'. De la mateixa família de mots són l'adjectiu rendible, que fa referència a allò [...]
Fitxa
6248/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)