61.
hi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Ens tracten molt bé. A vosaltres també us hi tracten?, Nos tratan muy bien, ¿A vosotros también os tratan así?7 [reemplaça una determinació introduïda per qualsevol preposició que no sigui de] [se traduce con la preposición y el pronombre correspondientes]. Jugava molt amb la Núria, i ara no hi juga [...]
|
62.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Esta corbata no va con tu camisa, aquesta corbata no lliga amb la teva camisa. 45 ir con [ser partidario] estar d'acord amb. 46 ir con desp sortir amb. No le vayas con monsergas, no li surtis amb històries. 47 ir con [referirse] fer, afectar. Esto no va con vosotros, això no fa amb vosaltres, això no [...]
1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament. batre. Batre la muralla amb l'artilleria agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren. escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany. carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana. abalançar-se (contra algú) atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen. 2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa. menjar-se. L'àcid es menja el coure. rosegar. L'aiguafort rosega el ferro. → corroir, destruir. 3 Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar. 4 → fixar, enganxar, pitjar. Ant. Desatacar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
63.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre(en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que [...]
|