Posar en un racó, apartar a un costat. Arraconant ben bé el llit, hi cabrà la taula. Fer racó, guardar els estalvis. El que malgasta no arracona. Retirar del servei, abandonar com a inútil. Hi han posat quatre mobles vells que ja havien arraconat feia anys. No fer cas (d'un [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [posar en un racó] arrinconar. 2 [una cosa inútil] arrinconar, arrumbar. 3 fig [no fer cas] arrinconar, arrumbar. 4 [fer racó] ahorrar, economizar. v pron 5 arrinconarse.  [...]

1 arrambar. 2 abandonar. Ant. Desarraconar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'arraconar; l'efecte. [...]

Dir que no (d'una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó. Donar comiat (a algú). L'amo de la casa ja ha desnonat els llogaters. Arraconar 2 1 . Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat. desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable. [...]

v tr 1 [apartar] arraconar, apartar. 2 [a alguien] arraconar. 3 mar [en la carta] indicar el rumb. 4 mar [dos lugares] posar en el mateix rumb. v intr 5 mar arrumbar, prendre un rumb. v pron 6 mar arrumbar-se.  [...]

v tr 1 [acercar] acostar, apropar. Arrima la luz aquí, acosta el llum aquí. 2 [apoyar] arrambar, arrimar. Arrimar un mueble a la pared, arrambar un moble a la paret. 3 p fr [apartar] apartar, treure del mig. 4 p fr [arrinconar] arraconar, desar. 5 fig [a una persona] arraconar. 6 pop [pegar [...]

v tr 1 anul·lar. 2 [una persona] anul·lar, arraconar, deixar de banda. 3 desnonar, cancel·lar. Anular un pedido, desnonar una comanda. 4 suspendre. Anular un concierto, suspendre un concert. v pron 5 anul·lar-se. 6 fig [una persona] anul·lar-se, arraconar-se, morir-se. Quedarse en este pueblo es [...]