61.
optotip de la E tombada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Optotip que es basa en un cartell que conté la lletra E majúscula impresa en orientacions i mides diverses, que s'utilitza especialment per a valorar l'agudesa visual d'infants que encara no saben llegir o, més en general, persones que no saben llegir o no coneixen l'alfabet llatí. [...]
|
62.
virus de l'hepatitis E
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Virus RNA petit, monocatenari positiu, amb estructura simple, amb càpsida icosaèdrica, sense embolcall, del gènere Paslahepevirus, de la família dels hepevirus, que pot causar hepatitis E. [...]
|
63.
àcid (E)-2-cloro-3-(diclorometil)-4-oxobutenoic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Mutagen feble generat com a subproducte de desinfecció en la cloració de l'aigua, que és l'isòmer cis-trans E de l'àcid en què es converteix el mutagen X a pH fisiològic. [...]
|
64.
einstein
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat d'energia d'una radiació electromagnètica que, per a freqüències donades, és igual a l'energia d'1 mol de fotons (símbol, E). [...]
|
65.
tocoferol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost d'ocurrència natural dels que constitueixen la vitamina E. [...]
|
66.
exa-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. héx, 'sis', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d'una unitat equivalent a un trilió de vegades aquesta unitat (símbol, E). [...]
|
67.
Ombrèr e Pupelat, bòsc
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Vall d'Aran
Arres
Ombrèr e Pupelat, bòsc
Indret (paratge, bosc...) [...]
|
68.
Combinacions col·loquials de verb + pronom feble o pronom feble + verb / di-us-e, emportà-us-el, mirem's-e, anem's-en, permete't, ens e surt, ens en anem
Font
Fitxes de l'Optimot
consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:
Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).
Un cas de combinació de dos pronoms que [...]
exa-
[FIM] [LC] Forma prefixada del mot gr. |
69.
caixer 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buc de l'escala. Ull d'una lletra. El caixer de la e. Llit d'un riu, d'un barranc, d'una séquia. [...]
|
70.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
|