Hi ha sigles que incorporen una o més xifres, anomenades sigles alfanumèriques. Per exemple:
R19
G7
La unió d'una inicial o una sigla amb una xifra de vegades es marca amb un guionet:
C-58
1-0
Per decidir si escriure la sigla amb guionet o sense cal tenir en compte les indicacions següents:
? [...]
MW OM
Les sigles de ones mitjanes són MW i OM.
En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa MW. La sigla OM té un ús divulgatiu.
[...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
Per raons estilístiques, es recomana desglossar les sigles quan apareixen per primera vegada en un text (ja sigui posant la sigla entre parèntesis al darrere de la denominació completa o bé posant la denominació completa entre parèntesis al darrere de la sigla). Per exemple:
Podeu posar-vos en [...]
Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules. Per exemple:
UGT (Unió General de Treballadors)
LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l'educació)
DNI (document nacional d'identitat)
IVA (impost sobre el valor afegit)
Les sigles corresponents a noms propis i que es llegeixen [...]
tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic. Per exemple:
l'abreviatura pg. equival al mot passeig
Sigles
Una sigla s'ha d'escriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que s'escriu en cursiva (perquè es tracta d'una denominació estrangera o per altres qüestions convencionals [...]
En una traducció, les sigles i els acrònims formats en la llengua d'origen plantegen el dubte de com tractar-los en la llengua d'arribada.
Com a criteri general, s'han de respectar les sigles i els acrònims que tradicionalment no s'han traduït, tant si la denominació completa oficial s'ha [...]
En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
baixada: bda.
baixos: bxs.
barranc: bnc.
barri: b.
barriada: b.
base de dades: BD
batxillerat: batx.
batxillerat unificat polivalent: BUP
biblioteca: bibl.
blanc i negre: b/n
bloc: bl.
bus en sèrie universal (universal serial bus): USB
butlletí: butll.
Butlletí Oficial de l'Estat: BOE
[...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).