FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser, de trobar-se, absent. El trasbalsa l'absència del pare embarcat. Temps que hom és absent. Durant l'absència de l'alcalde, el substituirà el primer tinent. Pèrdua fugaç de la consciència, especialment en l'epilèpsia menor. Falta 1 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que és la causa primera d'alguna cosa. Déu és el suprem autor de l'Univers. El meu pare és l'autor dels meus dies. Els autors del crim. L'autor d'una descoberta. L'autor del delicte. Persona que ha fet o ha compost una obra intel·lectual, una obra d'art. L'autora d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colgar a terra. Enterrar un tresor. Havien enterrat el cadàver en un racó del jardí. Posar (una persona morta) en el sepulcre. Demà enterren el seu pare. Sobreviure. Està molt malalt; tots el planyen, però encara els enterrarà a tots. enterrar el carnaval [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t'ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m'ha manat d'anar-hi. com Déu mana Degudament, com ha d'ésser. què mana? Què vol?, què desitja? Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula. no sense Amb. Hi anà, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que viuen en una casa. Conjunt de persones unides per estret parentiu, especialment el pare, la mare i els fills. Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d'un progenitor comú. ésser de bona família Ésser d'una família distingida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu de l'espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona. bellíssima persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú que li convé (alguna cosa). El metge li aconsella les aigües de Caldes. Prendre consell d'algú. Aconsella't amb el teu pare. Abans de fer això t'hauries d'aconsellar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment que commou l'ànima, com ara la ira, la compassió, l'odi, l'amor. Amor no sexual per una persona. Sent molt d'afecte pel seu pare. Sentia un gran afecte pels seus germans. Tenir, portar, demostrar, afecte a algú. Posar afecte a algú. Afecte maternal, fraternal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De naixença il·legítima, nat d'un pare i d'una mare no units en matrimoni. El fill bastard del rei. Fill d'un home casat i d'una dona soltera. Que no és de raça, d'espècie pura. Rossinyol bastard. Degenerat, adulterat. Sucre bastard. Llana bastarda. Que no [...]
