Resultats de la cerca frase exacta: 540
|
101.
marfondre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extenuar, fer que hom s'esllangueixi. El dolor marfonia el pare del noi mort. Perdre les forces, el vigor, esllanguir-se. Em marfonc aquí sense amics. [...]
|
|
102.
quant 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quina mesura. Vegeu, doncs, quant gran ha estat la seva gosadia. quant a Pel que es refereix a. Es va convèncer que els seus desitjos, quant a allò, no es realitzarien. Del pare, en parlaré més endavant; quant al fill, és una persona molt amable. Tinc la [...]
|
|
103.
covada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum de certes cultures que imposa a un pare l'adopció d'un comportament idèntic al de la mare en el període anterior o posterior al part. [...]
|
|
104.
uterí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'úter o matriu. Artèria uterina. Que és fill de la mateixa mare que un altre, però de pare diferent. Germà uterí. Matrilineal. [...]
covada
|
|
105.
consubstancial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
|
|
106.
turcople
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d'origen turc i, potser, de pare turc i mare grega, al servei dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc. [...]
|
|
107.
desaferrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (una cosa o una persona) d'allò a què està aferrada. No podien desaferrar l'infant dels pantalons de son pare. Aquell individu no es desaferrava del meu costat. [...]
|
|
108.
evocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (les ànimes dels morts, els dimonis), a comparèixer, a respondre. Evocar l'ànima del seu pare. Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació. Evocar un record. [...]
|
|
109.
pòstum -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nat després de la mort del pare. Un fill pòstum. Que s'obté després de mort. Glòria, fama, pòstuma. Publicat després de la mort de l'autor. Obra, novel·la, pòstuma. [...]
|
|
110.
tomba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc de sepultura d'un o més morts, especialment la coberta d'una llosa o marbre, la que té quelcom de monumental. Ha portat flors a la tomba del seu pare. [...]
|
covada
1 1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Llocada .
1 2 f. [LC] Fillada .
1 3 f. [LC] per ext. Una covada de lladres, de brètols.
2 f. [AN] Costum de certes cultures que imposa a un pare l'adopció d'un comportament idèntic al de la mare en el període anterior o posterior al part.